Lalo Maya va fer una trucada minuts abans de desaparèixer: "Estic en perill, vine a buscar-me"

Dotze del migdia del 7 de desembre, el Lalo, com tots l'anomenen, s'acomiada del seu germà José. Aquest acaba de deixar-lo al B&B Hotel, a la zona del Centre Comercial Kinépolis, a Granada. "El meu germà Lalo portava uns dies fora de casa…", explica la Tamara -sobrenomenada com la Lala-, "i preferia descansar allà abans de tornar". Va entrar i va sortir, segons van recollir les càmeres de seguretat. El Lalo no es va allotjar. "Estic en perill, vine a buscar-me", li diria al seu germà, a qui va trucar nou minuts després de deixar-lo a l'hotel. "Va trigar deu minuts a arribar", explica la seva germana a Cas Obert, "però quan va arribar ja no el va trobar". Es diu Gonzalo Maya Cortés, té 45 anys, tres filles i des de fa dos mesos no se sap on és.

"No hi era... i no sabem res més". El seu telèfon no va tornar a encendre's. No ha tornat a casa. No ha trucat. Ningú sap on para. La seva família busca sense descans. "És horrorós. És un malestar constant, estarà bé? No estarà bé? Li hauran fet... ? Li haurà passat...?". Massa preguntes. "Massa", afirma la Tamara, "i totes sense resposta, que s'uneixen al dolor de no saber...".

Desconnexió

"El 7 de desembre va deixar el cotxe aparcat a casa de la meva mare, va trucar al meu germà i li va dir que el portés a l'hotel", apunta la Tamara. "A vegades ho feia, desconnectava un parell de dies, com a molt tres, s'atabalava, s'anava...", explica. El matís, la diferència, és que sempre ho feia amb el telèfon encès, localitzable, "El Lalo no ha estat desaparegut mai". Abans de desaparèixer, l'home portava uns dies fora de casa. Necessitava aire i aquest era el pla.

"Porta'm...", va demanar el Lalo. Van arribar poc abans de les dotze al B&B Hotel. "S'acomiaden, el meu altre germà se'n va... I del Lalo, es veu en les càmeres de seguretat com entra i com surt. No sé si no el van deixar allotjar-se o és que va canviar d'opinió". A la porta, al cap de pocs minuts d'haver-lo deixat, "va trucar al meu germà de nou i li va dir això, estic en perill, i ja no sabem més d'ell". Sense rastre, sense explicació, sense més. A plena llum del dia, a la porta de l'hotel, el Lalo va desaparèixer.

En el riu

Sense pistes, sense testimonis, sense dades, sense senyal..."El telèfon del Lalo no s'encenia", reviu la Tamara. La família, després de deixar un temps de marge, va decidir anar a la Guàrdia Civil a denunciar. Home, 45 anys, mesura 1,75 m i pesa 70 quilos. Ulls verds, complexió normal. Té tatuatges als braços i a la mà. "L'últim que sabem és que va dir que estava en perill", van explicar. Els agents van prendre nota. "Crec que la cerca va trigar a arrencar", lamenta la seva germana. "La zona on el meu germà desapareix, els voltants de l'hotel, encara no s'ha rastrejat".

Durant tres setmanes, un batalló d'amics i familiars ha batut sense cessament cada racó. "Hem enganxat cartells, hem anat fent cerques. Hem batut el centre, buscat a tots els carrers que anaven apareixent. Hem mirat el pantà, buscat en el riu… per la zona en la qual es va perdre…". Mai han trobat res. Ni pistes ni indicis que portin a ell. "El meu germà portava damunt el seu telèfon i la seva documentació".

Mil euros pel seu parador

Enmig de les batudes, de les cerques, van arribar dues pistes. Una, a Màlaga, una altra, a Granada. "Sense pensar-ho", recorda la Tamara, "vam deixar de buscar on estàvem i ens en vam anar amb cotxe fins allà". Parlaven d'un forn, curiosament, en les dues ubicacions. Cap pista va ser precisa: "era un noi que s'assemblava, però no era ell".

L'absència de notícies, va intensificar la difusió de cartells. Als carrers, parets, fanals... A les xarxes socials, també. "Es va posar en contacte amb nosaltres una persona, un suposat amic d'ell, que ens ajudaria i que trucaria a no se quina associació. 'Mil euros i sabrem on està'. Vam reunir els diners", recorda la Tamara, "els vam reunir entre tots els que vam sortir a buscar-lo. Va ser un engany. "Suposadament, era conegut del meu germà, nosaltres no el coneixíem. Ens va estafar i ens va amenaçar… es va emportar els diners i no va aportar res a la recerca".

"On més buscar? No sabem que més fer", lamenta la família. "Quan va passar el Nadal, la Guàrdia Civil va arrencar amb la presa de declaracions". Aquestes han sumat poc. "Diuen que hi ha versions tan contradictòries que no saben per on tirar". Els agents, explica la seva germana, no descarten la marxa voluntària. Que el Lalo hagi marxat.

"Impossible", apunten a casa. "El meu germà té tres nenes (de dues, cinc i onze anys). A més, cuida la meva mare, cuida la meva àvia… és una persona molt familiar. Ell no deixarà a tothom abandonat sense dir res. Mai s'hauria marxat així".

"Picabaralles"

"Molt familiar, pendent sempre de tots". Presumit: "anava al gimnàs diàriament", molt actiu: "amb bici a tots llocs". Amant de la música: "tocava el piano, el teclat". Conversador i amb curiositat: "'Lala, ara vull estudiar psicologia', em va dir poc abans de desaparèixer". Des de fa dos mesos tothom el busca, ningú sap on està. En la ment de tots, les seves últimes paraules: "Estic en perill…". El telèfon, apagat des de llavors, sembla ser la clau: "estem a l'espera que un jutge autoritzi que els agents puguin accedir al terminal".

No tenia enemics, asseguren a casa, "tot i que hem escoltat, després de passar tot això, que tenia alguna picabaralla... però no sabem exactament ni amb qui ni si és un rumor, si és mentida o veritat". El Lalo no ha tornat. No hi és. La preocupació a casa és màxima: "necessitem ajuda, el meu germà així no marxa".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona