Google rastrejava als usuaris en el mode incògnit

Internet i les xarxes socials no deixen d'estar en el punt de mira des que s'han començat a prendre mesures contra la privadesa i la protecció al menor, entre altres. Així doncs, ara és Google qui ha estat denunciat per un conjunt d'usuaris en una demanda col·lectiva. El cercador més utilitzat ha estat agafant dades dels usuaris que entraven en mode incògnit sense previ consentiment. Aquest passat dilluns Google va arribar a un acord i està obligat a destruir les dades recopilades de milions d'usuaris, segons The Wall Street Journal.

Google rastrejava dades sense consentiment

El 2020, un grup de consumidors va presentar una denúncia contra Google per haver rastrejat l'historial dels usuaris del navegador Chrome, fins i tot, quan feien servir l'opció de navegació privada. S'hi al·legava que la companyia mai no va informar d'aquesta mesura invasiva.

Després de quatre anys de litigis, Google i l'acusació han presentat aquest dilluns els detalls d'un acord pel qual es compromet a esborrar milers de milions de dades que s'haurien recopilat de manera indeguda. Així mateix, l'empresa de Mountain View, Califòrnia, també actualitzarà la informació que recopila en la navegació en incògnit i permetrà als usuaris desactivar-ne el rastreig mitjançant galetes de tercers.

Fins ara, la pestanya privada de Chrome assegurava que els usuaris podien "navegar de manera privada sense que els altres usuaris veiessin la seva activitat". Ara es matisa: "Això no canviarà la manera com els llocs web que visita i els serveis que utilitzen, inclòs Google, recopilin dades. Es guardaran les descàrregues, els marcadors i els elements de la llista de lectura".

Compensació individual

No obstant això, aquest no és el final dels problemes legals per a Google. Les demandes individuals contra la companyia tecnològica busquen una compensació per aquest rastreig sense consentiment de la seva activitat a Internet quan se suposava que ningú no els vigilava. Per aquesta manca de privadesa i transparència exigeixen el pagament d'un total de 5.000 milions de dòlars, 5.000 per cada persona que va ser rastrejada només a Califòrnia entre el 2016 i el 2020.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona