«Doncs ara agafeu la vostra oferta i els vostres milions i us ho confiteu». No ho van dir així els representants de Ryanair, però així va sonar quan a l'oferta feta per la Generalitat de 7,5 milions anuals per 4 milions de passatgers a canvi de continuar a Girona, van respondre que ara reclamen 15 milions anuals a canvi de transportar-hi 3 milions de viatgers. Alguna cosa hi deu haver tingut a veure en la desmesurada resposta la desvinculació del nou Govern amb el preacord que l'anterior va firmar amb Ryanair, i els sis mesos de negociacions per acabar pràcticament allà mateix. I si algú creu que és un farol, prengui nota: ahir mateix la companyia irlandesa va anunciar que tancava la seva base a Reus, tot i tenir-hi contracte en vigor. A més, va anunciar també la intenció de continuar creixent a Barcelona. Tot i que va recalcar que no es tracta d'amenaces cap a Girona, a ningú no se li escapa que en el primer cas és una advertència clara -les barbes del veí ja han estat pelades- i en el segon, menys vols encara a Girona.
Els sis mesos de demora del Govern - que tant mal han fet ja a l'aeroport de Girona, que ha perdut més d'un terç de viatgers... de moment- per presentar al final un acord a Ryanair bastant similar al preacord que la companyia havia signat amb el tripartit just abans de les eleccions, no han agradat gens als màxims dirigents de la companyia.
Com més passava el temps, més paper mullat era per ells l'esmentat preacord, entre altres coses perquè disposen a sobre de la taula d'ofertes de ciutats europees i del nord d'Àfrica per assentar-hi bases, tal com va recordar ahir al matí a Barcelona el seu vicepresident, Michael Cawley. Segons fonts de l'anterior Govern, algunes d'aquestes ofertes eren molt superiors a la que Ryanair acceptava en principi per continuar a Girona, d'aquí que fos «un greu error» no assegurar ràpidament la signatura.
Davant les noves peticions de Ryanair
, el Govern català va anunciar ahir que «congelava» -no trencava, va deixar clar- les negociacions. Curiosament, no ho feia per la demanda de 15 milions, que segons el director general de Transports, Ricard Font, «és desmesurada» però es podria arribar a negociar, sinó per la «manca de seguretat jurídica» que ofereix l'aerolínia. La Generalitat va posar com a exemple el trencament ahir mateix de l'acord vigent per mantenir-se a Reus, així com altres peticions de més diners, com per exemple a l'aeroport de Lleida. Ricard Font va deixar clar que el Govern no tornarà a negociar amb Ryanair fins que no hi hagi una completa seguretat que complirà amb els compromisos adquirits.
Tal cosa representa gairebé una impossibilitat metafísica de continuar mai més les negociacions, perquè si una cosa caracteritza Ryanair és que fa el que vol i quan vol amb els convenis (i amb no poques normatives legals). Valgui d'exemple que en ser qüestionat ahir el seu representant O'Leary respecte el conveni vigent amb Reus que trencava Ryanair unilateralment, va respondre amb tota fredor que «el conveni obligava totes dues parts a complir amb la promoció de les terres de Tarragona, i l'altra part -la Generalitat i les institucions tarragonines- no estava complint, així que ja no estàvem obligats pel contracte». Així de fàcil i sense entrar en detalls sobre els presumptes incompliments va sentenciar la validesa d'un acord signat tot just el novembre passat.
Font, ja en roda de premsa a Girona ahir a la tarda -després de reunir-se amb els membres de la Mesa Estratègica per a l'impuls de l'Aeroport- , no va entrar a valorar si són certes o no les acusacions de la companyia sobre els incompliments de contracte de Reus que Ryanair atribueix al Govern. Ara bé, sí que va estar taxatiu i va assegurar que fins que l'aerolínia no compleixi el que estava acordat amb Reus no faran cap pas per tancar l'acord per a l'Aeroport de Girona. «Que posin aquest hivern les 39 freqüències que el conveni preveia a Reus, que el compleixin», va demanar Font a la companyia.
Font no va desvetllar com s'està duent a terme la negociació i si s'ha anat més enllà de l'intercanvi de mails i faxos i es va limitar a dir que només tornaran a reprendre les converses si Ryanair mostra el «compromís ferm» de complir els acords que té vigents ambé amb Girona, on ja fa mesos que ha aplicat una dràstica reducció de destinacions i freqüències incomplint els termes del contracte que finalitza el desembre de 2011.
Font va reconèixer que l'anunci de congelació de negociacions suposa un pols de força amb Ryanair però va assegurar que «no hi ha altra sortida». «No volem demostrar que som més ni menys valents, ens trobem en una situació en què s'han trobat la majoria de governs, és complicada i és un carreró sense sortida», va reflexionar Font. Segons va dir, la Generalitat no pot córrer el risc de tirar endavant sense més les negociacions a Girona i que "l'any vinent calgui negociar una altra vegada per 25 milions d'euros". Al seu darrere, els membres de la Mesa Estratègica -la major part, empresaris gironins- no dissimulaven una cara de ?circums?tàncies.
Ryanair té conveni vigent a l'Aeroport de Girona fins acabar el 2011 i a Reus en tenia fins a finals de 2013.
Crítiques a Aena
Ricard Font, que s'ha reunit amb les diferents institucions gironines que constitueixen una Taula per impulsar l'aeroport de la Costa Brava, ha criticat també la política d'Aena.
Font va reclamar el traspàs a la Generalitat de la gestió de la instal·lació de Girona i Reus i va recordar que la política del Govern català és que Barcelona deixi d'atreure aerolínies de baix cost com Ryanair i es converteixi en un hub intercontinental. Així, les línies de baix cost es concentrarien a aeroports com Girona, Reus i Lleida.
«El model d'Aena és estrany a Europa i no ens agrada», va concloure el director general de Transport després de recordar que aquest tipus de companyies de vols barats rarament volen en altres països a aeroports principals, «però les taxes aquí no són molt diferents entre Barcelona i Girona».
