L'orgull gironí encara no ha tocat sostre. El millor restaurant del món que lidera una gastronomia extraordinària, un equip de futbol a punt d'arribar a la Primera Divisió, un dels nuclis antics més bells d'Europa que l'han convertit en plató de cinema i unes comarques meravelloses. Potser més rellevant de cara al futur: alguns dels col·legis surten primers en els rànquings estatals. Sempre he defensat que aquesta crisi que estem superant servirà per enfortir qui fa bé la feina i es queixa poc. Girona és una de les poblacions que ha quedat més ben parada gràcies a quelcom que es va descobrir fa molts anys: la bona gestió i relació entre el sector públic i privat. I la continuïtat en aquesta gestió, independentment dels colors polítics. També s'han fet les infraestructures necessàries que, malgrat errors puntuals i la manca de previsió en la sostenibilitat de l'aeroport, han ajudat. Fins i tot l'Estat va invertir 15 milions en la nova biblioteca, un goig arquitectònic, que aquí queda, tot i que a alguns no els agrada recordar d'on vénen els diners. Ha guanyat la capacitat d'anar tots a una a la recerca d'un objectiu. És clar que tot s'hauria pogut fer millor, és clar que hi ha qui no ha pogut tirar endavant i que l'empresa gironina, per exemple, ha de fer un pas endavant per créixer més, ja que és massa petita per la nova competència. O que la Universitat té molt per millorar. El pitjor de tot això no és queixar-se, sinó adormir-se, morir d'èxit. Precisament quan les coses van bé és quan s'ha de rectificar i planejar de cara al futur, posant les eines indispensables. Serveix per a la ciutat i per al club de futbol, on els seus nous dirigents (i accionistes finalment?) hauran d'evitar embogir quan facin el nou pressupost. Per cert, qui juga la Champions demà?
