15 de gener de 2018
15.01.2018

L'episodi de pluges no aconsegueix elevar el nivell de l'aigua dels embassaments

?Les reserves dels tres principals pantans dels sistemes fluvials gironins registren variacions insignificants i es manté la prealerta per sequera ?Des de l'Agència Catalana de l'Aigua asseguren que ja s'estan prenent mesures preventives

14.01.2018 | 23:38

El temporal que va descarregar fa uns dies en gran part del territori català no ha omplert ni de bon tros els embassaments, que continuen per sota del 50% de la seva capacitat. Així ho demostren les dades proporcionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que mostren que el conjunt dels tres principals pantans dels sistemes fluvials gironins està a 176hm3 (un 44% de la seva capacitat total).

Tot i que en alguns embassaments l'aigua ha pujat arran de les pluges del diumenge de fa una setmana, els increments són pràcticament insignificants en volums. Al pantà de Darnius-Boadella, l'augment va ser de 0,29hm3 i, en el cas de Sau, aquest va ser de 0,46hm3. Pel que fa al pantà de Susqueda, aquest ni tan sols va arribar a pujar i s'hi va registrar un descens de 0,66 hm3.

Les xifres actuals difereixen en gran mesura de les que hi havia registrades al mateix període el 2017, on els pantans de Darnius-Boadella i Susqueda estaven al 45% i fins i tot al 55% en el cas de Sau. Unes xifres encara més llunyanes són les de fa 5 anys, on pràcticament tots se situaven al voltant del 60%. Un altre balanç rellevant és el que es pot fer amb els valors que es van registrar durant el 2008 - fa 10 anys - on les xifres del pantà de Susqueda s'enfilen al 70% i la resta en queden en 55% i 68% a Darnius-Boadella i Sau, respectivament.

Tot i unes xifres que semblarien en un primer moment alertadores, des de l'Agencia Catalana de l'Aigua asseguren que «aquest no ha estat el pitjor any», i que durant l'última sequera (2007-2008) els pantans van arribar a estar per sota del 20% en conjunt, «així que hem viscut moments molt més preocupants que ara».


La manca d'humitat

En una situació com l'actual, d'extrema sequera pluviomètrica continuada durant dos anys, des de l'ACA expliquen que «és evident que la manca d'humitat del terreny (sigui forestal o agrícola) fa que quan plou una part important de les primeres pluges que cauen l'absorbeix el terreny i la massa forestal i, per tant, difícilment repercuteix en un increment de volums en els embassaments, pous i aqüífers».

És a dir, cal que plogui no només a les capçaleres dels rius i els embassaments, sinó que també cal que plogui molt i «de manera continuada» durant una sèrie de dies per tal de «rehidratar» la terra ultraseca i la massa forestal. «A partir d'aquí, és quan la pluja pot generar escorrenties per poder omplir-los» assegura l'ACA. Segons les dades de l'evolució bianual dels embassaments de les conques internes en aquest 2018 Catalunya ha entrat de ple en un període qualificat com a sec.


El context actual

Tot i no estar en fase d'alerta, es calcula que s'hi podria arribar a finals del mes de març si no plou gens fins llavors. És per aquest motiu que des de fa molt temps s'han començat a aplicar certes mesures preventives.

Fa 18 mesos que la Generalitat està treballant per disposar de recursos addicionals d'aigua. Una d'aquestes mesures és l'alteració del funcionament de les dessalinitzadores, les quals estan en l'actualitat entre el 70 i el 75% de la seva capacitat per tal d'alentir la reducció de volums. També s'aposta per la reutilització, una mesura que s'incorporarà com un recurs addicional en un possible moment que estigui dins de la fase d'excepcionalitat

Més enllà de l'àmbit estrictament gironí, també s'ha incrementat l'extracció d'aigua subterrània a l'aqüífer del delta del Llobregat (1,77 hm3/mes) i s'han comprovat instal·lacions com l'estació de tractament d'aigua potable del Besòs. Finalment, el Pla Especial de Sequera –que estarà aprovat a la primavera– servirà per articular la resta de mesures en cas d'arribar a un escenari d'alerta (embassaments Ter-Llobregat per sota del 34%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook