«Miedo» sembla un espectacle bastant especial, però també bastant arriscat. Està sent bona l'acceptació?
Jolines, de moment no ens podem queixar. Allà on anem hi ha gent i no ens han fet fora a cops de gorra per cap costat. Sembla que a la gent li agrada.
I el disc? Li agrada a la gent tot i ser la música sense tota la càrrega d'imatge i actuació de l'espectacle?
Jo el disc no ho percebo, soc aliè a les condicions en què la gent l'escolta i quines sensacions té. Sempre m'he sentit una mica aliè als discos que faig un cop enllaunats. Tant me fa que hagin sortit rodons o quadrats. Sí que et puc dir del directe, i aquí va tot bé.
Vostè amb fer l'espectacle s'hauria conformat?
Sí, l'espectacle és la meva vida. Jo munto el circ en un poble, faig el que he de fer i me'n vaig. Aquesta és la meva vida
Què va ser primer, el disc o l'espectacle?
Primer van ser tres o quatre cançons i de seguida vam començar a muntar l'espectacle i a posar imatges, sensacions per donar-li forma a l'espectacle. I un cop acabat és quan ens vam adonar que teníem 12 o 13 cançons gravades i només calia traslladar-les a un disc. I crec que ha valgut la pena i ha quedat la mar de bonic.
«Miedo» és el disc per als adults als quals no va traumatitzar de nens amb «Anem al llit»?
El disc havia de ser per a nens, però em va anar sortint un disc per a nens però amb cançons de por, i al final fins i tot va deixar de ser un disc infantil per ser només un disc de por.
Ha canviat alguna cosa en la seva vida perquè fa 20 anys pogués fer un disc infantil i ara no li surti?
No ho crec. De fet l'any passat vaig estar fent una gira per Catalunya amb el públic infantil. El que sí que és veritat és que ho vaig intentar fer en castellà i no em surt, joder, no em surt fer cançons per a nens en castellà. Només em surt de por.
Tindrà alguna cosa en el subconscient que li impedeixi compondre per als nens en castellà?
Doncs no ho sé. Però tampoc és que lluiti molt contra el que vull o no vull compondre. Van sortint coses i queda com queda.
Canta a la por al circ, por al parc, por al Ratoncito Pérez. Per tenir por primer cal haver estat feliç?
A veure, jo no soc filòsof. Suposo que si et sents feliç tens por de perdre aquesta sensació. És com el plaer, que com a mínim tens mandra de perdre'l.
El refrany diu que la por guarda la vinya. És la por conservadora?
No ho sé. Jo sempre faig coses perquè se m'ocorren, mai van més enllà d'un pensament, no reflexiono gaire sobre això i no vull que sigui una cosa terapèutica, ni per a mi ni per als que l'escolten.
El que sí que sembla és que l'espectacle tracta les pors de forma bastant directa. És perquè després ningú se les reinterpreti i les relacionin amb les seves idees sobre política i coses així?
Sí, la cosa política i social jo crec que és molt invasiva. Els que intentin que jo parli del mateix que parla la tele o els diaris, van equivocats.
O sigui, que parlar de Catalunya, per exemple, li fa més mandra que por...
Em fa una mandra terrible. Però més que mandra em fa ràbia que es coli en aquest espai. És complicat d'evitar perquè sembla que a ningú li importa una merda el que passa al teatre o el que escriu la gent. Interessa el que interessa i tu intentes esquivar-ho com pots.
Per què a la gent li interessa tant el que vostè opini sobre Catalunya, Espanya i la independència?
Perquè parlar de política dona més diners i popularitat que parlar d'art. Però a mi me la sua, la veritat. No visc en un món paral·lel però sí en un que existeix i ells no.
A més de la por, a «Miedo» també parla bastant de la mort. Aquí es té molta por de la mort tot i ser un país catòlic que, en teoria, creu en el més enllà. No li sorprèn?
Sí, sempre m'he preguntat per què els catòlics tenen por de morir-se. Deu ser que no s'ho creuen de veritat, dic jo.
Una de les cançons la canta com si hagués mort i ens veiés des del més enllà. No creu que s'està millor aquí que allà?
Doncs una miqueta. Però ha de donar gust dir «aquí us quedeu» després de mort.
