El servei d'efemèrides que ofereix gratuïtament el Servei de Gestió Documental, Arxius Publicacions de l'Ajuntament de Girona (SGDAP) ens feia saber la setmana passada que la llibreria Geli al carrer Argenteria de la ciutat complia ni més ni menys que 140 anys. I ho feia il·lustrant l'efemèride amb una magnífica fotografia del dia de la inauguració, un testimoni històric que del passat ens transportava al present més immediat.

És remarcable aquesta commemoració no només pel gairebé segle i mig d'existència, sinó que hagi resistit l'embat imparable dels nous temps digitals, la pressió de les multinacionals deleroses d'obrir franquícies o, simplement, els traspassos provocats per la jubilació dels amos i una manca de seguiment al capdavant del negoci familiar. Són molts els establiments dels que anomenàvem «de tota la vida» que han tancat portes per raons ben diverses, empobrint d'alguna manera el teixit comercial de tot un entorn urbà.

La llista seria molt llarga però per cenyir-nos només al mateix ram de la Geli, cal esmentar la llibreria Pla Dalmau de la Rambla, la Poch especialitzada en llibres de text i religiosos que hi havia a l'antiga Rambla Verdaguer o, més recentment, la Carlemany del sector Güell com a conseqüència, segons va afirmar la propietària Joana Oliveda, de la pirateria i la crisi general del comerç de proximitat. I per no allunyar-nos del paper, també hem de lamentar la desaparició dels quioscs de premsa que a la seva manera contribuïen a la difusió de llibres de petit format. Així, a la desaparició del que hi havia a la Rambla Catalunya s'hi va afegir el de la Gran Via, un episodi no exempt de polèmica que va generar protestes ciutadanes. Actualment, a Girona ja només n'hi queden dos, un a la plaça de la Independència i l'altre a la Rambla de Llibertat, als quals se'ls va renovar la llicència municipal aquest passat estiu.

L'actual propietari de la llibreria Geli, Pere Rodeja, afirmava en una entrevista que «un mal dia no quedaran llibreries i ho lamentarem». Efectivament, la pèrdua d'una llibreria no és només afeblir l'entramat comercial, sinó que provoca un sentiment de frustració col·lectiva, la desaparició d'un referent que ja no tornarà. Fa uns dies, M. Carme Ribas i Mora publicava en aquest mateix diari un sentit article on recordava les seves vivències d'infància, el fet d'haver nascut just al davant de la llibreria i la seva relació amb els llibres que allí li recomanaven, una tria que, segons afirmava, sempre era encertada. Jo també puc donar fe de l'encert en la tria i de la memòria prodigiosa de Pere Rodeja, pare de l'actual propietari, quan en una ocasió en què m'havien encarregat d'entrevistar al compositor americà John Cage que era a Cadaqués se'm va ocórrer fer cap a la Geli i vaig preguntar si tenien alguna cosa sobre aquell personatge. Aleshores es va produir el miracle. El senyor Pere Rodeja va reflexionar una estona però immediatament va agafar una escala molt llarga, es va enfilar dalt de tot d'un dels prestatges i em va trobar un petit tresor que no era altra cosa que una biografia d'aquest precursor de la música electrònica. No cal dir que, amb aquest bagatge, vaig poder preparar adequadament el treball periodístic.

Segons el Cronista Oficial de la Ciutat, Enric Mirambell, el primer llibreter gironí del qual se'n té coneixement estava establert al carrer de la Força l'any 1462 i es deia Pere Roger, però segons l'historiador, el professional més important fou Arnau Garrich, llibreter i editor, amb establiment situat també a l'Argenteria a les darreries del segle XVI a qui després va succeir el seu fill Arnau Garrich que fou membre del consell de la ciutat. Saga familiar, història, passat i present, quelcom més que una botiga de llibres. La Geli com a exemple.