Des de principis d'any -que no és poc tot i la sensació és de no haver-lo aprofitat massa- hem vist vulnerat el nostre dret a la lliure circulació recollit a l'article 19 de la Constitució i a l'article 13 de la declaració dels Drets humans, per posar només un exemple. Bascos i gallecs també hi poden afegir-hi el seu dret a vot, qüestió que semblava elemental i intrínseca i que se'ls va requisar a uns quants centenars de ciutadans per estar malalts. Si els ho haguessin dit un any abans, potser s'haurien posat a riure.
«No tot s'hi val, i durant la pandèmia hem vist que cada país ha actuat pel seu compte. La competència de la Unió Europea és limitada, però hauria estat desitjable que hi hagués hagut una coordinació més bona», opina Francina Esteve, professora de Dret Internacional de la Universitat de Girona (UdG).
Precisament, el dret a vot és un d'aquests exemples que al seu entendre s'hauria pogut mantenir aplicant altres mesures menys lesives i garantint la salut dels ciutadans. «S'han de trobar altres vies i fer una reflexió prèvia de manera que les administracions tinguin previstes certes pautes per a futures emergències», sosté.
Aquesta és la idea que proposa la creació del comitè d'experts creat pel Departament de Justícia, que integra diversos professionals experts en diferents àmbits vinculats als drets fonamentals.
El grup està integrat per onze experts, entre els quals hi ha Esteve i també el filòsof i professor de la UdG Xavier Antich. Cada expert reflexiona sobre el seu propi àmbit i llavors ho posen en comú per discutir-ho i assolir una postura el més consensuada possible.
Equilibrar la balança
La polèmica sobre el confinament aixeca polseguera, i és un dels temes que s'està estudiant amb més profunditat. «El dret a la vida sempre preval, però es pot intentar garantir per altres vies que no limitin la llibertat de moviment. A cada situació s'ha de veure fins on es pot justificar la restricció d'un dret, el més important és veure fins a on s'ha d'arribar», explica Esteve. «No és que el confinament no sigui una mesura legítima, sinó que potser s'ha adoptat de manera massa contundent: no té el mateix sentit en àrees urbanes que a les rurals. Obligar una persona pagesa a portar mascareta en àrees poc poblades potser no té massa sentit», afegeix el doctor en Dret i director de Dret i d'Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí.
El grup haurà de lliurar un informe amb recomanacions «aprofundides» sobre quines mesures s'haurien d'adoptar en situacions d'emergència, moments on no hi ha gaire marge de maniobra. «Les administracions no només haurien de comptar amb experts en epidèmies i protecció civil, sinó que també haurien de tenir figures que es dediquin a vetllar pels drets fonamentals», assegura Bernadí. «Sempre que hi ha una situació d'emergència i es posa en risc la vida de les persones, tendim a acceptar de forma acrítica les decisions preses per les administracions», indica Bernadí, qui recull que «sovint no hi ha una sola solució davant una emergència però els efectes són molt diferents en els drets individuals».
Els experts es van posar en marxa a mitjans de juny, i el mes d'octubre hauran de lliurar al president de la Generalitat un document amb totes les recomanacions, tal com va reclamar-los el Parlament a principis d'aquest mes. El document tindrà una validesa consultiva i no serà d'obligat compliment. Amb tot, Esteve confia que la feina que estan fent serveixi com a pauta per al futur.
El director explica que els ciutadans també hi tindran accés, ja que «la societat s'ha de tractar com a adulta i sense paternalisme. Té dret a conèixer la informació i jutjar-la», resol. L'existència del comitè d'experts estarà en actiu mentre duri la creació del document, i la intenció és que es dissolgui un cop assolit el repte, que per cert, segons el director Jurídic, no té precedents en tot l'Estat.
Més enllà de les funcions del grup, l'objectiu és que les reflexions tinguin continuïtat i serveixin de pedra de Rosetta per a qualsevol classe d'emergència que torni a posar en risc la fràgil victòria dels nostres drets polítics i civils.
