21 de gener de 2021
21.01.2021
Diari de Girona

Abel Debritto: «Ens retallen les llibertats, ens diuen què podem dir i què no»

20.01.2021 | 23:44
Abel Debritto: «Ens retallen les llibertats, ens diuen què podem dir i què no»

El Festival d'Art Independent Pepe Sales de Girona centrarà la seva 14a edició en l'obra de Charles Bukowski, que el 2020 es complien 100 anys del seu naixement. El festival, que es farà del 23 de gener al 5 de febrer, serà presencial però retransmetrà tota la programació en línia, i hi participa Abel Debritto, autor de «Charles Bukowski. King of the Underground. From Obscurity to Literary Icon» i editor de diversos llibres de l'escriptor

Per què li interessa Bukowski?
Perquè abasta tot el que m'agrada de la literatura. La part més obscena i sexual, però també la més poètica i profunda, Ho abasta tot. És un home que té moltes facetes, encara que la més coneguda sigui l'obscena i sexual. Però el vessant poètic és mot maco, és molt profund.

La seva vida... peculiar i salvatge ha infravalorat la seva obra?
En certa manera sí, tot i que ho feia per guanyar diners. Era un tio molt llest. Va deixar la seva feina a correus a 50 anys -a aquesta edat no és fàcil- per escriure. Va veure que per guanyar diners havia d'afegir molt de sexe al material. Ell explicava que escrivia un relat i després hi afegia el sexe per guanyar-se les garrofes.

Ja, però aquells recitals poètics tan desmesurats...
He, he, bevia molt, als recitals. Quan estava mig torrat, més que recitar poemes el que feia era barallar-se amb el públic. I al públic li encantava! Un tio ja de certa edat, que parlés de temes obscens i es barallés amb el públic, atreia molt. Tanmateix, és dels pocs poetes que podia viure de la seva poesia.

Les feministes odien Bukowski?
Algunes sí. Al llibre de cartes inèdites, n'hi ha una a una poeta feminista, que s'havia enfadat per un relat on surt la violació d'una menor, tot amb molts detalls. La dona li retreia a Bukowski que hagués utilitzat la primera persona per escriure-ho. Ell va respondre que, com a autor, era ben lliure d'utilitzar la primera persona.

Tal com van els temps, això cada cop s'entén menys.
Ui, això avui en dia seria impossible.

Tindria problemes?
Els anys setanta van ser el seu moment idoni. Això són modes, que van i venen. Potser avui no seria un bon moment per a en Bukowski, però tal vegada d'aquí a quinze anys, sí. Ara mateix, amb els moviments Metoo, el políticament correcte -a vegades fins i tot massa-, ell no encaixaria, perquè sempre va ser políticament incorrecte. Molt i molt.

Anem enrere en llibertats?
Una mica sí, ens les estan retallant. Ara ens diuen què podem dir i què no. Però vagi a saber d'aquí a uns anys. En Bukowski té un poema, Putrefacció, escrit a l'era Reagan, on ja considera que en aquest tema es va enrere.

Totes les dones trenquen els collons, com va escriure ell?
Els relats són així, no vol dir que un ho pensi. Hi ha un llibre, Dones, que les feministes odien, perquè les dones que hi surten són... desagradables. Però és que ell encara hi surt pitjor! Surt com un idiota que només pensa a cardar! Però és clar, si un n'extreu només un fragment, pot semblar masclista. El que han de fer les feministes és llegir-se tot el llibre.

Un seu personatge aconsella als joves escriptors que beguin molt, follin molt i fumin molt... Ell s'hi va aplicar, oi?
I tant. Per ell, passar-s'ho bé era la font de l'experiència.

Quin exemple en podem extreure d'ell?
De la seva obra o de la seva vida?

De tot plegat, aquí no fem distincions.
Em quedo que és una obra molt completa i que colpeix molt. Una obra i una persona molt irreverent, molt antisistema, però a la vegada mot tendra. Vaig parlar amb algunes de les seves examants i els vaig preguntar si realment era un tio tan dur. Totes em van dir que en absolut, que era com un cotó de sucre. El que passa és que era molt llest i sabia que aquella imatge venia molt.

Era l'antiintel·lectual?
Té una frase molt famosa: un intel·lectual és qui diu una cosa simple de manera complicada, un artista és qui diu una cosa complicada de manera simple. No suportava els intel·lectuals, i això que tenia molta relació amb professors universitaris. Bukowski feia de les coses ordinàries, quelcom extraordinari... i a ell no li hauria agradat que algú digués això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook