Aquest temps de pandèmia, d'obligatori recolliment interior i reflexions exteriors, ha posat de manifest algunes realitats que potser d'altra manera haguessin passat més discretament com poden ser les noves maneres de relacionar-nos, de contactar amb els altres, de treballar i/o de reclamar davant les administracions públiques. En aquest sentit, s'ha obert pas la fórmula del teletreball fins al punt que ja s'està debatent la possibilitat d'incorporar-la a la legislació laboral i no pas com una opció sinó com una obligació. Al mateix temps, en aquest món pandèmic ha proliferat l'ús de les targetes de crèdit i/o dèbit malgrat que alguns establiments comercials i/o de serveis encara es neguen a acceptar-les. Des de fa mesos, a les línies de transport urbà de titularitat privada de Girona es pot pagar tranquil·lament amb moneda de curs legal però no així a les municipals de TMG, on només s'accepten targetes. Cal suposar que el virus sap distingir clarament entre públic i privat!

En aquest nou panorama han estat, però, les entitats bancàries les que han fet una mena de cursa per veure qui s'adapta més i millor als nous temps, deixant enrere com antigalles del passat els vells conceptes d'atenció personalitzada, de la finestreta on poder cobrar, pagar rebuts o, senzillament, trobar aquella persona amiga que et coneix de tota la vida i amb qui podies comentar-li dubtes, neguits o problemes puntuals de liquiditat. Les fusions bancàries han obligat a un reajustament de plantilles i d'oficines de tal manera que cada vegada costa més trobar-te'n una a prop de casa. Només a tall d'exemple, en pocs temps i només a la ciutat de Girona, CaixaBank ha suprimit les sucursals que tenia al carrer Abeuradors, a la Gran-Via, a les Ballesteries, al carrer del Carme, a Joan Maragall, a l'avinguda Lluís Pericot i, la més recent, de la plaça Mercat que era utilitzada per paradistes i clients que allí trobaven la «seva» oficina ben a l'abast.

Nombrosos clients, gent treballadora i de condició modesta, jubilats i d'edat avançada en general, s'han vist condemnats a peregrinar a una altra oficina més llunyana fins que aquesta també acabi essent clausurada fruit d'una nova fusió bancària i encara allí tan sols hi trobaran la fredor d'un caixer automàtic que els complicarà la vida en el maneig de les claus d'accés. Les noves oficines (poques) que s'han obert i/o remodelat (plaça Independència o Joan Maragall) són espais molt ben decorats, amb empleats amables i atents però que s'allunyen voluntàriament del concepte clàssic de la sucursal a la qual encara tanta gent està avesada. Efectivament, s'ha instal·lat i consolidat el concepte de Línia Oberta d'Internet a través del qual es poden fer gairebé tots els tràmits, però els avis i molta altra gent de generacions que no estan a les xarxes ni se'ls espera, se senten exclosos d'un món virtual que no és el seu. En la majoria dels casos necessiten d'un fill, un net o un nebot que sàpiguen moure's per internet i, per tant, s'ocupin d'abonar-los la quota de soci del Girona FC, fer una reserva per a una obra de teatre o concretar les dades d'un viatge programat. Ja ho deia Jean Améry en la seva clarivident obra Més enllà de la culpa i l'expiació: «Qui envelleix esgota el seu crèdit, el seu horitzó s'aprima i el seu futur perd força i certesa».

Sols i desemparats en un món que ja no els vol, rebran un dia una carta on se'ls informarà que ja s'hauran acabat les comunicacions per correu i, per tant, tota correspondència caldrà fer-la de manera virtual a través de la pàgina web. Aquell vell eslògan «Parlem?» sembla que ja fa temps que ha prescrit. La pandèmia que ens afligeix ha fet incrementar l'ús de les targetes, però també ha accentuat la nova realitat d'una manca de relacions personals que posa en evidència el pes poderós dels diners en les nostres vides.