Amb aquest escandalós eufemisme, l'Administració Bush anomenava tot el repertori de tècniques de turment que infringia impunement a tota persona que consideraven sospitosa de terrorista. He dit impunement però en realitat eren tortures protegides per la legalitat vigent perquè els responsables de dissenyar-les i aplicar-les es van assegurar de dotar aquella conducta diabòlica de la cobertura legal suficient. O sigui, de cobrir-se l'esquena.
Aquesta és una herència espinosa enfront de la qual el president Obama ha de posicionar-se, perquè ja ha exhaurit els cents dies de gràcia des que va accedir a la Casa Blanca. Després de dubtar i d'intentar desviar l'opinió pública, el president nord-americà no ha tingut més remei que desclassificar els documents i fer públics els noms dels alts càrrecs implicats en una barbaritat de tal calibre. Sembla ser que les pressions de l'esquerra i de la dreta i sobretot, dels influents mitjans de comunicació, li han impedit desplegar l'estratègia que havia previst en un principi, una mena de "Llei de Punt final" que el president Alfonsín va idear per evitar el linxament dels militars de la dictadura argentina.
Certament, és un tema difícil de tractar però es dissipen molts dubtes quan personatges com el director nacional de la Intel·ligència , una tal Dennis Blair, admet que "les tortures han aportat resultats molt valuosos". Aquesta és la part llaminera dels "interrogatoris forçosos" i alhora la que posa en evidència la dimensió moral i democràtica dels seus inductors.
Les Madres de Mayo que encara es manifesten davant de la Casa Rosada a l'Argentina demanen justícia, que no és venjança.
