Els desastres alimentaris produeixen alarma social. Primer varen ser les "vaques boges" a la Gran Bretanya i en altres països, incloent-hi els nostres. Després la "grip aviària" procedent de la Xina. Darrerament -i de forma intermitent-, la llengua blava del bestiar oví. A part d'altres malalties, encara endèmiques en algunes àrees, relacionades amb el bestiar, com la brucel.losi o febre de Malta, la triquinosi, etc. Ni el mar es lliura d'aquestes malures que ataquen els humans: no fa gaire es va crear una veritable alarma social a l'entorn de l'anisakis (els paràsits de certs peixos), i a mes, s'han descrit índexs de mercuri alarmants en algunes contrades. Als desastres naturals (si és que se'n pot dir així) cal afegir-hi les males pràctiques en l´engreix de bestiar i en l'agricultura intensiva: clembuterol de la vedella (ben present a Catalunya), índexs preocupants de pesticides, herbicides, metalls i altres substàncies tòxiques, aliments transgènics (dels quals encara no es coneix amb tota seguretat els seus possibles efectes sobre la salut humana). Fins i tot les aigües de moltes comunitats tenen nitrats o són clarament diem que "poc" potables. I per acabar-ho d'adobar, aliments -salats o dolços- preparats, envasats i enllaunats farcits de tota mena d'ingredients químics, conservants, colorants, dosis exagerades de sals i glutamat de monosodi, de greixos "trans" (gens saludables, incloent-hi el colesteròlic oli de palma, camuflat sota l'amable disfressa- permesa pel Govern d'Espanya- d'"oli vegetal") i tota la pesca.

Polítics, científics, ramaders, etc. , però, s'afanyen a dir que mai com ara el menjar no era tan segur ni tan controlat, i probablement tenen raó. Però també mai com ara, probablement, no havíem estat rodejats de tants perills: això els que podem menjar, perquè àrees senceres del món en desenvolupament ni això tenen. Amb tot, no es tracta de cap "apocalipsi" alimentària: tot, més o menys es porta sota control, i certs noms -com el de "pesta suínica"- no tenen res a veure amb la realitat: és una pesta humana i ben humana, que no té res a veure amb el porc. Almenys des d'aquesta perspectiva, Al·là es queda sense arguments. El que realment ens pot matar és la manca d'aliments.

Per tant, si bé l'origen dels "grups" o flus poden procedir del porc, esdevenen grups humans, que es transmeten de persona a persona, i no menjant la carn de l'esmentat animal. Aquesta pandèmia actual en recorda una altra del 1918, que va causar més morts que la Primera Guerra Mundial i que a Portugal anomenaren "grip espanyola": els qui estem sota el Regne d'Espanya sí que correm perill en relació amb la nostra integritat nacional.