Roger Coma (Barcelona, 1976, però banyolí d'adopció), actor des de fa anys i conegut sobretot pel seu paper a la sèrie Porca Misèria, s'ha passat a l'escriptura. No a temps complet, però prou per haver presentat ja la seva primera novel·la, "Si això és París".

Porca misèria, un altre escriptor mediàtic que aprofita la seva fama.

Té tota la raó. Però a partir d'ara serà la gent la que haurà d'opinar si el que he escrit val la pena, més enllà de la fama que pugui tenir.

"Si això és París". Més aviat sembla un títol en to pejoratiu.

De fet ho és, perquè el protagonista, en arribar-hi, queda decebut. "Vaja trunyo", pensa. Però quan surt del seu estudi s'adona que val la pena.

Ho diu amb coneixement de causa?

Vaig estar-hi quatre mesos i hi vaig desenvolupar la trama principal.

Va descobrir per què a Catalunya i Espanya hi ha tanta francofòbia?

Potser és enveja. Els francesos estan encantats de conèixer-se i no se n'amaguen, i això a nosaltres -més acomplexats- ens tira una mica enrere

"Si tens la sort d'haver estat de jove a París, durant la resta de la teva vida París estarà en tu" (Ernest Hemingway, a París era una festa).

De fet, París és millor quan ja no ets a París. Funciona més com un referent ideal que com una cosa real, ja que potser passeges pel Sena i fa olor de pixats.

El protagonista coneix una xinesa. Res estrany, les pàgines de contactes n'estan plenes.

He, he, allò és cosa del personatge, no té res a veure amb mi. Tant de bo.

Potser, com a actor, va preferir aplicar-se els versos del Tenorio: "no trae más intereses que adorar a las francesas y reñir con los franceses".

No, jo m'hi vaig entendre molt bé, perquè també vaig anar-hi a treballar. No vaig renyir amb ningú.

I la resta del vers?

Sí que són adorables, les franceses. Bé, les que no són insuportables són adorables.

París val una missa o molt més?

A mi sempre m'ha agradat molt. Desprèn una aura d'intel·lectualitat mística que és molt enlluernadora.

Per això segons Nietzche els artistes no tenen lloc a Europa, excepte a París.

Això era abans. Com a capital cultural, París ha sigut una mica desbancada per Berlín. I al món, per Nova York. Viu una mica del mite.

S'atreveix a comparar París amb Barcelona?

Teatralment totes dues ciutats estan una mica encallades, però París té una oferta 10 vegades més gran.

És culpa dels espectadors catalans o dels empresaris de teatre?

De tradició. França no va patir una dictadura de 40 anys i no es va estroncar la tradició teatral. Aquí es va haver de començar de nou.

Amb quin autor que hagi escrit sobre París s'identifica: Boris Vian, Hemingway o Sánchez Dragó?

(Sense dubtar) Amb Boris Vian.

El veig salvatge.

Sí, m'agrada la seva vessant underground, cabaretera, de barrejar literatura amb altres espectacles...