La pilota està ara sobre la teulada de Caixa Girona per decidir el futur de l'operació entre l'entitat i La Caixa. Una decisió que passa per les mans del Consell d'Administració de la gironina, que demà s'ha de reunir en un moment com no n'havia viscut fins ara, entre l'espasa i la paret.
Les dues caixes ja van admetre que han "iniciat converses". Mentre La Caixa es va avançar donant-hi el vistiplau en afirmar que l'operació seria "bona per a les comarques gironines", ara la pilota està en mans de l'entitat gironina, que ja va apel·lar a través del seu president al "sentit de responsabilitat" dels membres del consell assegurant que dilluns "decidiran el millor per a Caixa Girona".
Sobre les espatlles del consell, que ja va rebutjar la fusió amb Unnim, pesen ara els esdeveniments dels últims dies: les pressions de la Unió Europea, la crisi grega o la intervenció del Banc d'Espanya a Cajasur. En un dels punts oberts de la reunió de demà, el Consell d'Administració haurà de decidir la "presa en consideració" per part dels directius de la fusió amb La Caixa i, en el seu cas -com ja es dóna per fet- la posterior "presa d'acords" que donaran el vistiplau de l'entitat gironina a establir relacions directes amb La Caixa.
Tot va començar a finals de l'any passat. El 7 de setembre de 2009, Caixa Girona va anunciar que se sumava al procés de fusió que havien iniciat un temps enrere les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Abans però, ja havia descartat una fusió amb Caixa Catalunya. El consell d'administració doncs, va donar llum verd a iniciar el procés amb l'única abstenció del vocal Jaume Torramadé. En aquest cas, Caixa Girona havia de comptar amb 5 dels 21 membres que formarien el consell de la nova entitat. Llavors, la possible fusió va tenir el suport de la Generalitat i el Banc d'Espanya.
Dies després a l'anunci, el 13 de setembre, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, qüestionava per primera vegada que la fusió proposada fos l'única sortida viable per a Caixa Girona. Posteriorment, Vilert va reiterar les seves crítiques a la fusió. El 6 de novembre, es va signar el preacord laboral, que preveia la supressió de més de 600 dels prop de 5.000 llocs de treball de les entitats.
El 10 de desembre de 2009, la fusió entre les quatre caixes superava una nova etapa. Caixa Girona, en una reunió de consell que va durar més de quatre hores, va ser l'última a aprovar el pla d'integració. I ho va fer amb 12 vots a favor, dues abstencions i tres vots en contra. Llavors l'abstenció va ser significativa, ja que provenia dels dos vicepresidents de l'entitat gironina, Pere Cornellà i Josep Maria Calders. En contra van votar Lluís Sais i Davis Grau -ambdós representants del món local proposats per ERC- i Jaume Torramadé (CiU). El nou pla, preveia que Girona mantingués un pes del 23% en els futurs òrgans de govern de l'entitat fusionada mente la nova caixa considerava l'opció de demanar 500 milions al FROB per afrontar les despeses del procés.
Mentre s'esperava l'aprovació definitiva del FROB, el 25 de gener de 2010 es van desconvocar les assemblees generals extraordinàries previstes per al 8 de febrer, que havien d'aprovar la fusió.
Tot semblava anar pel bon camí, i el 12 de febrer es va presentar "Unnim" com a nova marca comercial de l'entitat, resultat de la fusió de les quatre caixes. El 5 de març de 2010, Caixa Girona va fer públics els resultats i va comentar que la fusió només es trobava pendent de l'aprovació de l'Assemblea General, però cinc dies més tard, el 9 de març de 2010, Caixa Girona va descartar la fusió amb Sabadell, Terrassa i Manlleu.
Curiosament, de forma majoritària, el Consell d'Administració es va oposar al nou pla d'integració i dels nous estatuts de la futura entitat fusionada. Els motius del "no" esgrimits llavors apuntaven al retard en l'aprovació del FROB i que els 500 milions tampoc eren tants, i que davant una situació de greus dificultats, era millor passar-les en solitari. Es va considerar doncs que, més que una fusió, era una absorció. Sigui com sigui, la fusió va acabar rebutjada amb 9 vots en contra, 3 abstencions (Jordi Blanch, Sílvia Cortada -impositors- i Joan Cuenca -CCOO-) i 3 vots a favor de Manell Serra, Miquel Fañanàs i Consol Cantenys, tots proposats pel PSC. Al consell no hi van assistir Pere Padrosa, empresari proposat per CiU, Enric Montiel, secretari i Lluís Sais, alcalde de la Bisbal. Era el punt i final a un projecte iniciat sis mesos enrere.
La pregunta que planeja ara és més que evident. Per què es va rebutjar Unnim i demà s'acceptarà l'absorció amb La Caixa? Fonts properes a l'entitat gironina han admès que el panorama ha canviat en qüestió de dies: presions de la UE, el pla espanyol de retallada, crisi grega... Entre l'espasa i la paret, el Consell d'Administració de Caixa Girona descartarà demà la via solitària per la por a ser intervinguda pel Banc d'Espanya, decidida com fa uns dies ho va ser amb Cajasur, i amb l'única alternativa a ser absorbida per La Caixa.
