Una església sorruda, dedicada a sant Esteve, dreça el seu discret campanar sobre un pedró sorrer, als peus del massís de les Gavarres. Més amunt el paisatge ja està cobert de pins i sureres, a baix s'imposa el traçat potent de la carretera de Palamós i un entramat de carrers impossible de dissociar de Palafrugell.
Mont-ras és un poble de terra endins, però el seu terme municipal arriba just per esgarrapar un bocí de Costa Brava, tres minúscules cales que es dibuixen tímidament sota el rocam de penya-segats coberts de pinedes.
Pels carrers inclinats del nucli antic rodolen els aglans madurs que cauen de les alzines i en el jardí d'una casa del poble, rodejada d'antics estris de pagès, un ase petrificat es mira impertèrrit la gent que passa. Una petita porta oberta en un mur pintat de color carbassa, al costat de l'església, dóna pas a un cementiri de nínxols blancs coronats de flors i per un manyoc de foscos xiprers, encara despentinats per la nevada del mes de març.
Sobre els camps, que verdegen en la llunyania, descansen ocells de plomatge blanc i sobre l'asfalt de la plaça de l'Ajuntament, un petit dragó escuat -més mort que viu- em mira amb els seus petits ulls de saure. En un mur de rajols descarnats algú ha penjat un rètol on diu "Prohibit publicitat" i ?darrere d'un banc han pintat amb esprai "Aquí se sentó Tommy".
El restaurant de Ca la Filomena ha quedat palplantat al costat de la carretera i a la vora d'una rotonda han posat un marc de ferro que intenta acotar un paisatge on ja hi domina l'asfalt, el ciment i els senyals de trànsit.
