Suècia sencera i més de mig món parlen del mateix: del miracle del cercle polar o, el que és el mateix, de la inexplicable supervivència d'un home durant dos mesos atrapat sota la neu, dins del seu cotxe, sense cap tipus d'aliment. Des que la notícia es va conèixer el passat cap de setmana els mitjans de comunicació suecs s'han posat en contacte amb tot tipus d'experts per buscar els motius que permetin entendre com una persona ha pogut sobreviure a temperatures de 30 graus sota zero en una situació de debilitat extrema. Els científics consultats creuen que el que va salvar el conductor va ser l'efecte iglú que el va preservar del fred extrem. Menys clara és l'explicació sobre com va poder sobreviure dos mesos sense menjar, només prenent neu. Els més agosarats afirmen que, una explicació possible, és que l'ajudés l'efecte nutritiu de la crema de llavis que portava a sobre.

Però aquestes no són les úniques preguntes sense resposta. La premsa es qüestiona què feia en un camí perdut, en ple hivern, un home que portava una vida solitària des que les coses li havien començat a anar malament després de fracassar sentimentalment i en els negocis. En aquestes circumstàncies algú podria considerar que seria comprensible que, un cop atrapat per la neu, hagués pensat que aquesta era l'última de les fatalitats que li tenia reservada el destí. Però lluny de deixar-se anar sembla que el nostre protagonista va trobar algun motiu que el va portar a lluitar per continuar endavant. Què va encendre en ell la llum de l'esperança?

Potser ens ho explicarà quan es refaci de tot plegat i pugui explicar els detalls de la seva aventura, però segur que tots en tenim més d'un per no deixar-nos arrossegar pel pessimisme.