Catalunya encara avui uns comicis on es decidirà si s'obre o no la via del sobiranisme després d'una campanya electoral més decisiva i tensa. Amb els sondejos pronosticant una victòria de CiU, tot i que sense assegurar-li majoria absoluta, i amb la incògnita sobre com gestionarà aquest resultat Artur Mas a l'hora de plantejar al Govern la convocatòria d'una consulta sobiranista.

La jornada electoral haurà de resoldre la incògnita sobre quina formació ocuparà la segona posició en escons, ja que, segons alguns sondejos, tant el PPC com ERC tindrien l'oportunitat històrica de, per primera vegada en l'actual etapa democràtica, desbancar els socialistes d'aquesta posició en unes autonòmiques.

Altres escenaris oberts que es resoldran aquesta nit són si Ciutadans confirma l'ascens que li atorguen les enquestes, si ICV manté la seva posició o puja aprofitant les seves crítiques a les retallades i si Solidaritat per la Independència (SI) -la sorpresa de 2010- segueix o no al Parlament de Catalunya.

Ha estat una campanya singular, amb més incògnites sobre l'escenari posterior al 25-N que sobre la continuïtat de Mas com a "president", amb una vaga general pel mig i amb el focus mediàtic dels últims dies apuntant a un informe sobre un suposat finançament il·legal de CiU pel cas Palau de la Música. Aquest assumpte ha marcat el tram final de la campanya i ha endurit les crítiques cap a CiU, el líder del qual, Artur Mas, ha arribat a parlar d'un "muntatge amb la finalitat d'intentar alterar per vies no democràtiques i segurament no legals la voluntat del poble de Catalunya".

Si la campanya va obrir amb el debat sobiranista com a estrella, l'actuació de la policia autonòmica durant la vaga general -especialment a Tarragona- va irrompre breument fins que van aparèixer les successives informacions periodístiques sobre suposats comptes suïssos d'Artur Mas i de Jordi Pujol.

Les declaracions sobre aquesta qüestió han estat una constant els últims dies, i han aribat a eclipsar fins i tot assumptes clau com el finançament autonòmic i el pacte fiscal plantejat per CiU, el re?buig del qual pel Govern espanyol va servir d'argument a Mas -juntament amb la manifestació de la Diada- per convocar eleccions anticipades.

I no haurà estat per falta de notícies relacionades amb la situació financera de la Generalitat, ja que durant la campanya han arribat a Catalunya els primers 2.847 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica, destinats principalment a pagar el venciment de deute dels anomenats "bons patriòtics".

També, i malgrat els intents dels partits d'esquerra de situar en un primer pla les retallades del Govern de CiU davant la crisi, aquesta qüestió, que segueix figurant al primer lloc de les preocupacions dels catalans segons els sondejos demoscòpics, ha suscitat menys titulars que els temes identitaris i judicials.

Quatre visites de Rajoy

Ha estat, en definitiva, una campanya més en clau general que autonòmica, tal com el mateix president del Govern central, Mariano Rajoy, que ha vingut quatre vegades durant aquests quinze dies, va definir durant el míting central del PPC a Barcelona en dir que aquests comicis són "més importants que les generals".

També nombrosos mitjans internacionals han seguit aquests dies la campanya, especialment atents a l'evolució del debat Catalunya-Espanya en un context de crisi econòmica.

Probablement, haurà estat també la campanya catalana des de 1980 amb més protagonisme de la UE, amb el mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ratificant que si Catalunya se separés d'Espanya, hauria de començar a negociar la seva adhesió a la Unió Europea.

Després de quinze dies elèctrics en què els partits han conduït amb les llums curtes posades en el 25-N però amb les llargues apuntant l'endemà, la campanya tanca el teló i dilluns, parafrasejant una pel·lícula de Bertrand Travernier, podria dir-se que "Avui comença tot"... Però primer hauran de parlar les urnes.