Les eleccions obren un escenari nou a Catalunya ja que tot i la previsible continuïtat d'Artur Mas al capdavant de l'Executiu català, s'ha compromès a convocar una consulta sobre el dret a l'Estat propi que el Govern espanyol rebutja. Es presenten un seguit de temes clau a seguir a partir de dilluns.

Els primers passos de Mas si es confirma la seva victòria

Amb o sense majoria absoluta, Mas s'ha compromès a convocar una consulta perquè els catalans decideixin el seu futur, amb una pregunta que aniria en la línia de proposar un Estat propi dins de la Unió Europea. Artur Mas de fet ja ha avançat que el seu primer pas serà impulsar una declaració de la majoria dels grups del Parlament a favor del dret a decidir, que també farà servir com a carta en la negociació amb el Govern. No es descarta que, en paral·lel, plantegi formalment al Govern la celebració d'una consulta.

La resposta de Mariano Rajoy al full de ruta d'Artur Mas

Rajoy ha insistit que ningú traurà Catalunya ni d'Espanya ni d'Europa i que esgotarà totes les possibilitats de diàleg. Tanmateix, afegeix que en tot moment vetllarà pel compliment de la llei. Cal recordar que el Congrés ja va rebutjar a l'octubre amb els vots en contra del PP, PSOE i UPyD una iniciativa d'ERC que demanava al Govern central que transferís la seva competència exclusiva de poder convocar referèndums a la Generalitat.

Què farà Mas si el Govern espanyol manté la negativa al referèndum dins l'actual marc legal?

Mas ha afirmat que la consulta es farà "sí o sí", és a dir, que encara que el Govern la desautoritzi, intentaria convocar-la en el marc de la legalitat internacional i que, en cas de veto espanyol, acudiria als tribunals europeus en recerca d'empara. Davant la possibilitat de no trobar suficients avals legals ni a Espanya ni a Europa, CiU preveu reintroduir al Parlament la llei de consultes que va quedar a mig tràmit parlamentari en l'anterior legislatura per l'avançament electoral. Aquesta llei, tenint en compte la posicions de l'última legislatura, comptaria amb el suport d'ERC, Solidaritat i ICV-EUiA, suma suficient per aprovar-la si es compleixen els sondejos, mentre que el PPC i Ciutadans s'hi oposarien. Caldrà veure quina posició adopta el PSC.

Com compatibilitzarà Mas el projecte sobiranista amb la necessitat de sanejar les finances?

El guanyador del 25N trobarà una Generalitat fortament endeutada i amb dificultats per atendre cada mes els pagaments i les nòmines. La Generalitat va optar per demanar 5.370 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmic, dels quals aquest mes de novembre n'haurà rebut 3.288,9 milions.

Amb una caiguda constant dels ingressos, una economia en recessió, una taxa d'atur del 22,5% i un deute amb creixents costos financers, el Govern català ha d'aprovar uns pressupostos previsiblement sense el suport que el PPC li va donar en els últims dos anys. No es descarta que la Generalitat apliqui nous plans d'ajust de la despesa, que s'afegirien als cinc que va aplicar en l'anterior legislatura. El pressupost del 2013 haurà de tenir en compte un desajust entre ingressos i despeses del 0,7% del PIB.

Mas seguirà treballant en el seu projecte amb una agenda pròpia a l'Exterior i en especial, davant la Unió Europea?

En els últims mesos, Mas ha posat una atenció especial al focus internacional per difondre el seu projecte sobiranista entre l'opinió pública europea i nord-americana. En plena campanya, ha aprovat crear el Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, entitat ?publico?privada al servei del Govern per impulsar la projecció internacional de Catalunya. També ha ??avançat que l'acció exterior, fins ara amb nivell de secretaria general, passaria a tenir rang de conselleria.

Serà possible un acostament de posicions en l'àmbit institucional entre Govern i Generalitat després de la tensa campanya?

La tensió electoral s'ha traslladat en la seva última fase al seu màxim nivell, amb intercanvi de retrets entre el president català i el del Govern. Mas ha arribat a assegurar que Rajoy estava "al corrent" de la filtració periodística d'un suposat esborrany policial que l'acusa de corrupció, dada que Rajoy ha qualificat de "falsedat". Tanmateix, Rajoy està disposat a dialogar i Mas intentarà, en primera instància, un acord amb el Govern per promoure una consulta legal.

La segona formació al Paralment i el joc d'aliances que hi pot haver si CiU no té majoria absoluta.

Per primera vegada en la història d'unes eleccions catalanes, alguns sondejos preveuen que el PPC i fins i tot ERC superin el PSC. CiU ha avançat que en la propera legislatura no pactarà els pressupostos amb el PPC, perquè està en contra el dret a decidir. Per contra, ha dit que, encara que aconsegueixi una majoria molt àmplia, comptarà amb tots els partits que estiguin a favor del projecte d'autodeterminació. En aquesta lògica CiU podria buscar suports a ERC per a la investidura i les principals accions de govern, però ERC voldria fixar ja el 2014 una consulta en què s'introduís directament el terme independència, a més de defensar un programa crític amb les retallades de CiU.

Si el PSC pateix un retrocés com auguren els sondejos quin futur se li obre i quins efectes pot tenir en el PSOE?

El PSC, si es compleixen els pronòstics, prorrogarà la sagnia de vots que ja va patir el 2010 -més de 220.000 i nou diputats-. Alguns sondejos li auguren passar de 28 escons a una forquilla d'entre 17 i 23 -segons els càlculs més i menys pessimistes-. Amb un candidat nou, Pere Navarro, gairebé sense temps per consolidar el seu lideratge i amb un PSOE en retrocés en el marc estatal, els socialistes catalans aborden un incert futur, si bé -i això compta fer valer Navarro- han aconseguit que el líder del PSOE, Alfredo Pérez-Rubalcaba, aposti explícitament per un model federalista per a Espanya.

Encara que en aquest moment ningú al PSC vol anticipar escenaris ni molt menys parlar d'hipotètics congressos extraordinaris, caldrà veure quina estratègia dibuixa Navarro a l'oposició davant una majoria parlamentària presumiblement sobiranista i quina lectura es pot fer a la seu del PSOE en cas que es confirmi avui un seriós retrocés a Catalunya, graner clau de vots del socialisme espanyol en un passat no gaire llunyà.

El paper de Ciutadans en un escenari de divisió parlamentària entre un bloc sobiranista i un de constitucionalista.

Els sondejos concedeixen en alguns casos a Ciutadans doblar els seus actuals tres escons. El seu candidat, Albert Rivera, està disposat a exercir aquest augment de protagonisme en la pròxima legislatura i ja ha avançat que la seva formació presentarà una moció de censura al Parlament si Mas no obté la majoria absoluta per "la incertesa" que ha generat a Catalunya. Per tot això, Ciutadans aspira a tenir grup propi al Congrés.

Com es traduirà l'actual context per als partits independentistes i els aspirants a aconseguir un escó com la CUP?

Diversos sondejos deixen fora del Parlament el SI, que va irrompre el 2010 amb el mediàtic efecte Laporta. En algun moment de la campanya, el mateix candidat, Alfons López Tena, ha arribat a dir que, si no el voten a ell, votin a la CUP per "empènyer" un projecte independentista el més ràpid possible. La Candidatura d'Unitat Popular es presenta per primera vegada a unes autonòmiques, encara que compta ja amb més d'un centenar de regidors, quatre alcaldies i diversos consells comarcals. Podrien donar la sorpresa si aconsegueixen superar el percentatge de vots mínims per circumscripció, que és del 3%.