És el crit d’una proclama, el nom d’una novel·la, i ben podria ser un eslògan electoral. I atès que avui no s’hi val a demanar el vot ni penjar cartells ni promocionar sigles, parlarem d’un llibre. L’obra de Jaume Clotet i David de Montserrat que duu aquest títol hauria de ser de lectura preceptiva a totes les escoles que s’han fet un fart d’explicar les grandeses dels Reis Catòlics, només. Una història amanida en detriment de l’èpica que ha dut Catalunya fins a la conjuntura actual. Quina llàstima que ahir, dia de reflexió, encara hi hagués electors pendents de llegir Lliures o morts! La novel·la relata amb acuradíssima documentació i farciment sensible el trànsit català de la Guerra de Successió, un joc d’abast europeu en el qual la nostra nació jugà un paper protagonista i de comparsa alhora. Les conseqüències, encara les arrosseguem. I just avui, sense setges ni trets, tenim a l’abast denunciar i corregir la desfeta de 1714. Pocs catalans coneixen l’aventura i el compromís vital d’Ermengol Amill, l’heroi oblidat d’aquells dies en què ho vam perdre tot. Gràcies a la labor literària i d’investigació d’aquests dos periodistes sabem que la defensa de Barcelona i del Principat no es reduí al gest d’un conseller en cap, Rafael Casanova, sinó a la gesta d’un sometent, d’unes tropes irregulars i d’uns miquelets que van donar la sang per preservar els drets. Clotet i Montserrat ens apropen el rang humà d’aquells defensors, i a partir de la recreació d’uns fets reals tenim notícia que aquells combatents teníen família, passaven gana, feien la guerra i enyoraven l’amor. L’apassionant relat del coronel Amill i la seva dissort no ens hauria de fer dubtar a l’hora de votar, avui. És ben fàcil, la tria: o lliures o morts, com a poble. Honorar els hereus de Felip V i votar botifler... o votar Catalunya.
