Quan s'acaba l'any els mitjans de comunicació dediquen unes planes o uns minuts a fer un resum dels esdeveniments més importants que han anat succeint. Vistos així, de cop i seguits, hi ha pocs anys que se salvin. La majoria de fets que es recorden són lamentables. Alguns, efectes devastadors de la naturalesa. La majoria, producte de la inacabable estupidesa humana. Però si apropem la lupa també sabrem trobar, en cada any viscut, fets memorables, fets que renoven la il·lusió. Perquè aquí del que es tracta és de continuar tenint il·lusions.
Per exemple, acabem de saber que hi ha un excoronel espanyol, Martínez Inglés, que entén la democràcia més o menys com vostè i com jo. Magnífica notícia encara que una flor no faci estiu. Una altra: el gran recapte va aconseguir aplegar 13.000 voluntaris i quasi 3 milions de quilos d'aliments. També la Marató de TV3 batia rècords. Per la banda de les persones, el país funciona. Hem omplert els carrers quan ho hem considerat necessari. Mirem d'anar construint, malgrat els diners que no tenim, un món on s'hi pugui viure.
En la vida hi ha dues dinàmiques temporals. Una acaba i comença, trepidant, lligada a les necessitats quotidianes. L'altra és més allargassada. L'anem fent, tenint al cap un objectiu més alt, que requereix força continuada, tenacitat i una dosi de complicitat. Mantenir un peu a cada dinàmica, a cada il·lusió, sembla una bona manera de considerar cada any viscut amb ponderació i de guardar un cert equilibri. El 2013 sembla que comença amb malastrugança, però no facin cas de les aparences. Com que el tenim al davant i a punt de caramel, millor que ens el cruspim amb delit.
