És més fàcil trobar mediocres que xampinyons en un supermercat. Com els xampinyons, dotats d'una tal manca de personalitat que lliguen bé amb quasi tot, però que no són capaços de construir cap plat per si mateixos, els mediocres també tenen tendència a formar erols dins d'una safata de porexpan. Els clàssics parlaven de l'aurea mediocritas com un bon punt mitjà entre els excessos, però de la Roma clàssica ençà ha plogut molt i la mediocritat, esporgada d'aurea, ha acabat significant la pura vulgaritat. Aplicat a una persona, el concepte és letal. Hi ha mediocres dirigint tota mena d'institucions: oficines, museus, escoles... Són ben fàcils de reconèixer. Adoren que els raspallin i que els ensabonin. Si mai es troben algú que s'estarrufa com un gall dindi quan li riuen les gràcies, sàpiguen que estan davant de dos mediocres: el que fa la pilota i el que rep la pilotada amb evident satisfacció. El mediocre és algú incapaç de crear res de nou. En el fons és molt insegur perquè íntimament sap que pot oferir molt poc de nou i necessita alimentar-se de les idees dels altres per destacar. En casos extrems d'egolatria, el mediocre és capaç d'exercir mobbing als que treballen a les seves ordres, un delicte degudament tipificat per la llei.
Com que es prodiguen amb tanta facilitat, convé guardar-se'n, tot i que no és fàcil. El mediocre no acostuma a tolerar els qui l'ignoren. Adoren, en canvi, caminar sobre una catifa de bavalles. Contraposats als mediocres xampinyons, d'altres bolets com ara els surenys, els ous de reig o els pinetells, dotats de més caràcter, constitueixen un festival en si mateixos. No en dubtin, una safata de porexpan només és una safata de porexpan.
