L'escassetat de productes en el mercat del lloguer gironí està provocant que el preu augmenti i que la demanda s'obri cap a zones més allunyades dels centres de les ciutats. L'augment del preu del lloguer, amb dades d'octubre 2016 de l'Estudi de Preus de Mercat elaborat pel Gremi de Constructors i Promotors de Girona, el col·legi d'API Girona i amb la col·laboració dels Administradors de Finques, se situa al voltant del 6% interanual en pisos de quatre habitacions, del 7% en pisos de tres habitacions i fins a un 11% en el cas dels pisos de dues habitacions.

En el conjunt de Catalunya, el preu dels lloguers ha superat el màxim històric del 2007. Segons un butlletí monogràfic de l'Observatori de l'Habitatge elaborat per Foment, a Catalunya, els lloguers superen un 1,3% als de 2007 i a Balears, un 1,4%. A la resta d'autonomies, els preus es mantenen per sota dels màxims marcats fa deu anys, amb rendes inferiors un 16% a Andalusia; un 26,6% a Aragó; un 8,1% a Astúries; un 1,9% a Canàries; un 12,6% a Cantàbria; un 5% a Castella i Lleó; i un 28,8% a Castella-la Manxa.

A la Comunitat Valenciana, el preu del lloguer és inferior un 20,1% al de 2007; a Extremadura el 3%; a Galícia el 14,2%; a Madrid el 0,9%; a Múrcia el 19,1%; i al País Basc l'1,7%.

En els dos últims anys, els lloguers han pujat el 13,5% de mitjana a Espanya després d'arribar a caure el 30% durant la crisi, segons dades de l'Observatori sobre el lloguer. Segons el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, l'informe, que recollia dades de Fotocasa o Idealista, demostra que no és cert que els preus dels lloguers estiguin «més alts que mai» com es diu des d'alguns sectors que, a més, culpabilitzen les plataformes de lloguer de vacances de l'augment de les rendes a les ciutats més turístiques.

Competències per regular

Les competències en matèria de lloguer turístic corresponen a les autonomies que, en tot cas, són les que tenen capacitat per a regular-ho. Des de l'Ajuntament de Barcelona es va demanar regular i limitar els preus dels lloguers, segons el ministre, que va assegurar que «no és interès ni voluntat» del Govern central fer-ho. «No som partidaris de regular el mercat de cap de les maneres», va afirmar el titular de Foment, que va recordar que es tracta d'un mercat lliure i va advertir que fer-ho tindria conseqüències perjudicials.

En aquest sentit, va explicar que, segons un informe de l'Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada, si es limitessin els preus del lloguer l'oferta cauria un 25% i els preus pujarien el 12%.

Per a De la Serna, la millor manera de regular els preus és que s'incrementi l'oferta d'habitatges de lloguer i que es faciliti el seu accés posant «més èmfasi» en les ajudes a promotors i llogaters, respectivament, dos eixos sobre els que pivota el Pla d'Habitatge 2018-2021.

Per altra banda, el president del Col·legi i Associació d'Agents Immobiliaris (API) de Girona, Ramon Corominas, considera que només es pot solucionar a curt termini l'increment dels preus del lloguer «incentivant als propietaris perquè posin més habitatges en el mercat de lloguer, sobretot amb polítiques fiscals i de seguretat jurídica».

Tot i això, Corominas exposa que el problema només es pot «afrontar en garanties si ens dotem d'un parc d'habitatges públics, tal com ho han fet altres economies europees», apunta el president dels API a Girona.