Gironins amb salut de ferro

En general, els gironins i gironines gaudim d’una bona salut. Almenys així ho reflecteixen diferents indicadors i diversos estudis que s’han fet públic. Podríem dir que els gironins gaudim d’una salut de ferro? Amb matisos, evidentment, però sí que tenim un bon nivell de salut a nivell individual i col·lectiu.

Avui, amb motiu de la celebració de Dia Mundial de la Salut que es commemora cada 7 d’abril per recordar l’aniversari de la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948 és un bon moment per fer un examen i saber el nostre estat de salut. Aquest any el lema és la meva salut, el meu dret, amb l’objectiu de conscienciar que cal que la salut arribi a tots els àmbits i segments de la societat, sense distinció. Tothom té dret a un bon sistema de salut.

Dit això, si mirem a la societat gironina el càncer i les malalties cardiovasculars causen més de la meitat de les morts que es produeixen cada any a les comarques gironines. Les dades no difereixen gaire respecte a altres societats. La recerca i la investigació és determinant per assegurar quines mancances tenim i per saber on cal actuar. Per aquest motiu, l’Institut d’investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) -un dels centres més capdavanters i que porta a terme més estudis i iniciatives de salut- va crear temps enrere una col·lecció de dades de més de 2.500 persones i que ha de servir per fer recerca, que permeti dissenyar estratègies per a la promoció d’hàbits saludables, segons es va anunciar en el seu moment. Es va batejar com a Girona Health LivingLab. Es tracta d’un extens estudi que recull dades de salut de 2.577 persones a partir de 16 anys de la demarcació de Girona.

Les dades obtingudes serviran posteriorment per fer un estudi que permeti elaborar aquestes estratègies per millorar la salut de la població. A l’hora de determinar els paràmetres i poder obtenir resultats s’analitzen aspectes relacionats amb la vida dels ciutadans.

En aquest sentit, quan es va anunciar l’anunci es va explicar que per fer-lo es volien recollir aspectes rellevants sobre estils de vida, característiques sociodemogràfiques i econòmiques, discapacitats, dolor, qualitat de vida, impulsivitat, suport social, i prevalença de factors de risc i de malalties cròniques de la població adulta de la província de Girona. D’aquesta manera, es podria examinar la relació entre les característiques personals i sociodemogràfiques, els estils de vida i la prevalença de factors de risc i de malalties cròniques de la població adulta de la província de Girona. L’any passat un 6% de la població gironina no va trepitjar la consulta d’un metge. Pot resultar curiós però, a la vegada, indicatiu.

D’altra banda, la confiança dipositada pels gironins en el sistema sanitari públic es trasllada també a l’àmbit privat. En aquest sentit, fa uns mesos es va donar a conéixer que pel que fa al grau de satisfacció amb els serveis sanitaris privats al llarg del 2022, els gironins n’estan més contents que dels serveis públics. Concretament, el 56,9% de la població està molt satisfeta, mentre que el 39,3% està satisfeta. En global suma un 96,2%. Per altra banda, un 2,8% de la població està insatisfeta i un 1% molt insatisfeta. En el cas de la mitjana catalana, la satisfacció és una mica inferior. Un 42,9% de catalans estan molt satisfets, el 53% estan satisfets, el 3,1% estan insatisfets i, finalment, l’1% de la població està molt insatisfeta.