La inerlocutòria del TSJC té alguna cosa a veure amb la passada sentència de l'Estatut?

Hi està absolutament relacionada. Pensi que això del TSJC no és una sentència sinó una interlocutòria d'execució d'una sentència del Suprem, la qual es fonamentava en bona part en la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional. La interlocutòria prové per tant de l'ambigüitat d'aquella sentència del Constitucional.

La culpa és del TC?

Bé, el Suprem va forçar una mica, en la seva interpretació de la sentència de l'Estatut. Ja en el seu moment ho vaig trobar greu i alarmant. Però el cas és que tot ve més o menys d'allà mateix.

D'on?

Tant pel Constitucional com pel Suprem, l'objectiu final ha de ser el bilingüisme. Si bé em sembla recordar que de forma transitòria s'admetia un tracte de favor cap al català atesa la situació, etc., l'objectiu final és la igualtat entre les dues llengües.

I vostè com ho valora tot plegat?

Particularment penso que atès com estem, el català continua en inferioritat i per tant aquesta transitorietat segueix vigent. De fet, el mateix Suprem diu que és la Generalitat qui ha de dictaminar la duració d'aquest període transitori. I molt important: també correspon a la Generalitat estipular quins procediments s'han d'utilitzar per assolir aquesta normalització.

Malgrat la interlocutòria del TSJC?

La interlocutòria simplement resol uns casos particulars vinculats a la sentència del Suprem, no té cap intenció de generalitzar. Ens trobem davant una demanda presentada per uns senyors en relació a uns pretesos drets individuals. El que no es pot fer de cap manera és que un dret personal desreguli tot el sistema educatiu que, a més, està basat en una llei que va refrendar el Tribunal Constitucional.

Això mateix va dir ahir el president del TSJC i acte seguit el mateix tribunal va contradir-lo dient que la Generalitat ha de canviar el model lingüístic.

Ho desconec, però en la meva opinió té raó el president. És un conflicte singular i de cap manera no pot carregar-se un sistema educatiu. Em sorprèn molt que algú pugui mantenir el contrari. Hi va haver no fa gaire una sentència de ple del mateix TSJC, estimant una demanda d'impugnació contra un decret d'Ensenyament, i la decisió majoritària va ser d'avalar absolutament l'actual immersió lingüística. Estic parlant d'una sentència del ple del TSJC, no d'una interlocutòria d'una sola secció que interpreta una sentència del Suprem, com en aquest cas.

O sigui que en aquest cas el TSJC poca cosa més podia fer?

Aquesta pobra gent (somriu) no han fet més que de portaveus del Tribunal Suprem. Qui va fer una interpretació totalment desproporcionada de les esmenes a l'Estatut va ser el Suprem. Les esmenes eren greus, però encara ho va ser més la interpretació que en va donar el Suprem.

Quin poder té aquella sentència de cara al català?

Estem parlant d'una única sentència del Suprem, i per tant no crea jurisprudència. Per crear jurisprudència calen almenys dues sentències similars. Per definició cap sentènciaté la força d'una llei, però molt menys si no crea jurisprudència.

Parlant clar i català, ara que encara podem: la interlocutòria no obliga a canviar el model lingüístic?

En absolut. Repeteixo que el que fa és simplement resoldre una qüestió purament singular d'unes persones que reclamen que se solucioni el seu problema. No s'ha de canviar res, estem parlant d'una llei autonòmica avalada pel Constitucional. I ningú no parla de la Carta Europea.

Parli'n, doncs.

La Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. El que fa el model educatiu català precisament és complir amb l'esperit d'aquesta Carta Europea. I està signada per diversos països, Espanya entre ells.

És vinculant, per tant?

Totalment vinculant, té una jerarquia molt superior a qualsevol sentència. Hi ha un conveni marc que la regula, i fins i tot alguna resolució sobre el seu compliment en què no és que Espanya en surti gaire ben parada

Segons vostè no passa res amb la interlocutòria. Doncs, per què hi ha tant esverament?

Per simbolisme, suposo. Es considera un primer pas. A mi em va preocupar molt aquesta sentència del Suprem. Aquesta és la que em va esverar, perquè obliga a tots els tribunals inferiors, entre els quals el TSJC.

Està tranquil pel que fa a la pervivència del model actual?

Per començar la sentència de l'Estatut no es podia interpretar com ho va fer el Suprem. Si hi ha una segona sentència igual i vàlida ja veurem què passarà. Però sí, estic força tranquil perquè com he dit, el mateix Constitucional deixa en mans de la Generalitat el ritme que ha de portar aquest sistema educatiu. I també la manera de dur-ho a terme. Això és l'important. Un tribunal mai no dictaminarà com s'ha de d'aplicar una llei. O sigui que em penso que efectivament, en realitat no n'hi ha per estar tan esverats, amb aquesta interlocutòria. Ara bé, com que en aquesta matèria tota precaució és poca, més val estar esverats.

Què ha de fer la Generalitat?

Continuar bàsicament igual que fins ara. Atendre -això sí- allò que es reclama en aquesta demanda individual i ja està. Si uns quants demandants volen que els seus fills siguin educats d'una manera concreta, que es procuri que sigui així... en aquests casos. Una sentència no pot anar més enllà del que reclama el demandant, així que això no ha de significar un canvi universal en l'ensenyament.

Una curiositat: que la interlocutòria es refereixi a la Generalidad és una casualitat, un error... o una declaració d'intencions?

És una absoluta indelicadesa. No costa res guardar les formes, i més en el món de la justícia, on tant valor se'ls dóna. Escriure Generalidad en lloc de Generalitat és revelador. Desagradablement revelador.