Un gran xof. Tots els pronosticadors s'han ficat de peus a la galleda. S'esperava que fossin interrogats, per aquest ordre, Gemma Montull, Jordi Montull i Fèlix Millet. Que els dos primers cantessin òpera, sarsuela i lletanies en gregorià, i deixessin el tercer amb les natges al vent. Però han fet passar Fèlix Millet al davant i ha estat ell el qui ha pronunciat les paraules màgiques: «Ferrovial», «quatre per cent», «concessió d'obra pública» i... «Convergència». Patapum. Una cosa és la certesa dels investigadors, construïda a partir de documents, indicis i confidències, i una altra cosa és una confessió en viu i en directe i amb tot el país a l'aguait.

Després d'aquest striptease de Fèlix Millet, s'ha de veure si a Jordi Montull li queda alguna confessió inèdita per negociar amb la fiscalia o si es limitarà a dir que la seva filla no sabia res perquè només feia el que li manaven. La seva filla, que ahir va tenir instants llagrimals en explicar com li havia costat trobar els papers que demostrarien la seva innocència. I com li va doldre que li imposessin mesures cautelars més dures que als altres, tot i el seu paper subordinat. Escoltant-la, els instructors de la causa semblaven uns monstres despietats.

La Gemma, víctima, i en Fèlix Millet Tusell, envellit, desorientat, desmemoriat en tot excepte a l'hora d'assenyalar a Convergència, fins i tot abans que li preguntessin. «Bon dia a tothom, en la primera confessió em vaig oblidar de Convergència». I tota la resta? I les obres a casa seva, i els quadres comprats, i els incentius autoconcedits, i el casament de la filla, i els viatges exòtics? Llavors l'expresident de l'entramat Palau, l'hoste de grans mecenes, el blanquejador de currículums que volien envernissar-se de cultura i catalanitat ben entesa, el gran aconseguidor que se'n quedava una part mentre les institucions del consorci feien la migdiada a la figuera, l'admirat renebot del fundador, es disfressa de rei caçador d'elefants i diu que es va equivocar i que li sap greu, molt greu. No afegeix que no tornarà a passar perquè sonaria ridícul.

Mentrestant, al Parlament, Carles Puigdemont marca distàncies: aquestes coses no afecten el seu govern. És la mateixa excusa que presenta Rajoy quan li parlen de Bárcenas i de Gürtel: i a mi què m'expliquen. Increïblement, funciona, perquè en matèria de fe i d'esperança hi ha gent per a tot.

Però Fèlix Millet ha confessat el 4% que amollava Ferrovial a Convergència per obtenir obra pública. I aquesta confessió exigeix formular una altra pregunta: qui i cóm li adjudicava aquesta obra pública a la gran constructora espanyola? No hi havia unes meses de contractació, amb uns funcionaris i uns barems, per garantir que les coses es fessin ben fetes i els contractes s'adjudiquessin a l'oferta més avantatjosa?

Heus aquí un terreny propici per a la investigació, tant se val si judicial o política. Quan les adjudicacions són objectives, pagar comissions és absurd. I si no ho són, la xarxa de pecadors va molt més enllà del tresorer, que sol fer el paper de fusible combustible per evitar que la resta del partit es carbonitzi.

Ferrovial és l'empresa de construcció i explotació d'infraestructures que presideix Rafael del Pino Calvo-Sotelo, fill de Rafael del Pino Moreno, cunyat al seu torn de Lepoldo Calvo Sotelo.