La Junta del Col·legi d'Advocats de Figueres ha redactat un acord amb propostes per posar fi als freqüents canvis de jutges que pateix el partit judicial, que ha portat que 8 dels seus 11 jutges estiguin en condició de substituts. Els advocats aposten per la permanència obligatòria de tres anys quan tenen una plaça, eliminar el sistema d'oposicions per accedir a la carrera judicial i que es normalitzi tant l'accés com la seva sortida si s'està incapacitat. Segons el degà del Col·legi, Jaume Torrent, el que demanen és que es "posi fil a l'agulla i comencin a fer reformes".
"Surrealista". Així qualifiquen els advocats la situació a la qual han arribat els canvis de jutges que es donen cada any pel poc interès en les places de Figueres. No només tenen un índex molt elevat de substituts, sinó que l'índex de permanència dels jutges o magistrats (un grau més que jutge) titulars tenen un promig molt baix, "comptats els períodes d'incorporació, baixes, trasllats, vacants, etc". Per tant, els advocats assenyalen que la permanència dels jutges a Figueres "no arriba a deu mesos", i afegeixen que "en el cas dels secretaris judicials encara és més escandalós".
La situació no és nova: des de fa anys, no només el Col·legi d'Advocats sinó també altres persones de l'àmbit de la justícia, com el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, posen de manifest la situació i reclamen solucions com incentius econòmics. Lacaba qualificava d'una "barbaritat" que 8 dels 11 jutges siguin substituts.
Segons la junta, hi ha tres solucions que podrien ser senzilles d'aplicar amb caràcter immediat i sense cap cost econòmic. Principalment, que els magistrats i secretaris dels jutjats tinguin una permanència obligatòria mínima de tres anys a la plaça, una mesura que ja han plantejat en altres ocasions. Pels advocats, "sense cap estabilitat temporal en el lloc de treball és impossible que cap persona pugui tenir la més mínima possibilitat d'organitzar una feina i menys una de tant complicada com és la dels jutjats". Es tractaria de considerar que, per interès social, s'hagués de mantenir aquest període per a magistrats i secretaris sense dret a concursar per trasllat.
Eliminar les oposicions
En segon lloc, plantegen que s'ha d'eliminar el sistema d'oposicions per accedir a les carreres judicial i fiscal. El Col·legi, a l'hora de posar sobre la taula la proposta, recorda que el 40% dels jutges i magistrats que imparteixen justícia a Catalunya no provenen de les oposicions sinó del Quart Torn (juristes de reconegut prestigi amb molts anys d'experiència) en un 10%, o substituts un 30%. Les tres varietats tenen la mateixa categoria i comporten les mateixes conseqüències legals per al ciutadà.
Davant d'això, el Col·legi d'Advocats es pregunta "si aquestes persones que no varen aprovar les oposicions era perquè no estaven suficientment preparades" i, si és així, "per què els donem plaça amb capacitat per resoldre assumptes en un plànol d'igualtat amb els que sí que varen aprovar?". Per tant, consideren que no és lògic que s'hagi de tornar a passar per les oposicions per ser jutges titulars i opten perquè es doni estabilitat emocional i professional. Així doncs, plantegen que amb totes les garanties de les trajectòries professionals àmpliament contrastades dels jutges substituts actuals i els que la superessin fossin incorporats de ple dret a la carrera judicial o fiscal. I, en paral·lel donar una alternativa a les oposicions fent la provisió de jutges i fiscals a través de dues vies: una formativa i una altra professional.
Tots aquests canvis consideren que permetrien fer efectiva la tercera proposta de l'acord de junta, la normalització o racionalització. Es tractaria de facilitar l'accés a la carrera judicial i de la mateixa manera poder perdre la plaça si es donés el cas que incompetència professional o personal els incapaciti per fer-la.
