h

ans Engelhorn era un enamorat de Palamós. La vila que ell va conèixer encara no havia experimentat el boom del turisme, i la finca que havia comprat, el mas del Vent, estava lluny del bullici dels carrers i el port. Però, home previsor, a finals dels anys 50 (època en què va comprar el claustre romànic) va intuir que la cosa podia començar a canviar. Per aquest motiu, es va fixar en uns terrenys encara més allunyats situats a l'entorn de l'ermita de Bell-lloc. La seva prematura mort l'any 1960 no va impedir que la seva dona, Carolina Engelhorn, complís els desitjos del seu difunt marit i adquirís Bell-lloc tres anys més tard. El que havia de semblar una compra neta i sense complicacions va convertir-se gairebé des del primer moment en una font de problemes amb els veïns del poble.

La primera enganxada es remunta a principis dels anys 70 i gira al voltant de la interrupció de la celebració d'un aplec religiós. Els organitzadors d'aquesta festa van acusar els propietaris de la finca d'impedir-los el pas posant diverses traves, com ara vallar els accessos o avisar de l'existència de gossos perillosos. L'any següent, el 1973, Los Sitios va publicar una entrevista de Jaume Sureda Prat a Fritz Schwandt, l'apoderat de la finca dels Engelhorn, que donava la seva versió dels fets. Schwandt explicava que no només no s'havia negat l'entrada als assistents, sinó que des que van comprar els terrenys havien destinat milions de pessetes en rehabilitar l'església i els paratges que l'envoltaven. Però els veïns mai van acabar de veure amb bons ulls que una ermita que es sentien seva hagués anat a parar a mans privades i estrangeres. L'apoderat reflectia en l'entrevista que els palamosins titllaven la família Engelhorn de "dèspotes" i "ursurpadors", quan en realitat havien "fomentat l'aplec religiós" adaptant el lloc per encabir-hi més gent.

La polèmica no va acabar aquí i les reivindicacions populars es van allargar en les dècades següents. Els palamosins sempre reclamaven el mateix: l'ús lliure del santuari i el seu entorn, i es queixaven de les dificultats que posaven els amos de la Bell-lloc. Al costat dels veïns s'hi van posar els rectors i els alcaldes de Palamós, Palafrugell, Forallac o Calonge, que van pressionar en més d'una ocasió per permetre el lliure accés al santuari. La família Engelhorn i els seus successius representants sempre es van defensar al·legant que la rehabilitació i cura del temple de Bell-lloc s'havia produït gràcies als seus diners, i com a propietaris legals dels terrenys tenien potestat sobre l'ermita. L'any 2006 diverses plataformes viutadanes van portar el cas al síndic, que va comprovar in situ els impediments per visitar aquest patrimoni. Des de llavors, encara segueixen reclamant-ne la llibertat d'accés.