La precarietat generada per la persistència de la crisi ceonòmica ha carregat en institucions com Càritas de Girona el pes dels ajuts socials -amb especial importància del subministrament d'aliments- que les arques de les administracions públiques no cobreixen. El destacat augment d'usuaris de Càritas -un 34% l'any passat i a l'espera de com evoluciona l'actual-, però també de Creu Roja o de la Fundació del Banc dels Aliments, fa pensar en com seguiran finançant projectes d'ajuda bàsica que beneficien la ciutadania gironina que pateix problemes econòmics.
El Bisbat, les subvencions públiques, les donacions, els fons propis o les aportacions en espècies constitueixen el gruix dels ingressos de Càritas Diocesana de Girona. El darrer exercici econòmic l'organització benèfica va invertir 5,4 milions d'euros en solidaritat. La part més important de les seves despeses, un 33,42, es van correspondre a programes d'aliments; amb proporcions molt similars, els van seguir projectes de tipus laboral (un 17,82%) i la seva empresa d'inserció (un 18,52%); mentre que els programes de Càritas adreçats a la població immigrant, el 2011 van suposar un 7,60% de les seves despeses, els educatius un 6,65% i els d'acollida un 5,72%. Aquestes dades provenen de l'última memòria econòmica de Càritas de Girona i de l'empresa d'Inserció Ecosol-Economia Solidària, tot i que l'aprovació definitiva dels comptes corresponents al 2011 depèn d'una auditoria externa que es podrà consultar a partir del setembre.
El finançament del Bisbat
Com a entitat de l'Església catòlica, Càritas rep finançament del Bisbat de Girona, una aportació que al maig el president de la Conferència Episcopal Espanyola i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, el cardenal Rouco Varela, va alertar que es podia reduir si el govern de l'Estat els cobrava l'Impost de Béns Immobles (IBI). Aquesta amenaça -que de moment només ha quedat en això i no s'ha dut a la pràctica- resulta especialment alarmant en uns temps en els quals organitzacions com Càritas ofereixen serveis que les administracions no cobreixen.
En una entrevista publicada a Diari de Girona, el director de Càritas Diocesana a la demarcació, Ramon Barnera, va destacar la col·laboració econòmica d'entitats privades i d'empreses que subvencionen o esponsoritzen alguns dels seus programes, a més de donacions de particulars o la recepció de llegats, ja que -tal com va apuntar- les aportacions de les administracions no són la seva única font d'ingressos. Malgrat aquest apunt, Barnera també va reclamar un augment de les administracions públiques, de la mateixa manera que també ho ha fet la necessitat.
"Empreses amb Cor"
A l'hora de repassar el finançament de Càritas queda clar el pes d'aportacions dels ajuntaments, dels consells comarcals, la Diputació o de diferents consorcis de Benestar social; al costat dels fons europeus, de diferents departaments de la Generalitat i ministeris estatals, fundacions privades com el Banc d'Aliments de les comarques Gironines, patronats o obres socials d'entitats bancàries.
Una altra via per obtenir ingressos es correspon al programa "Empreses amb Cor", a través del qual fan aportacions econòmiques o financen part d'un projecte, patrocinen accions de sensibilització i divulgació de l'entitat, presten serveis gratuïts, donen productes o excedents de la seva producció, li fan descomptes, faciliten la contractació de persones ateses per Càritas o promocionen el voluntariat corporatiu, cedint hores de treball dels seus professionals per col·laborar en activitats concretes.
