El 70% dels ajuntaments Gironins no tenen plans d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Són dades de la COnselleria de Benestar Social i Família que situa la demarcació de Girona com la que té més municipis amb aquests plans després de Barcelona, que en té la meitat. En canvi Lleida i Tarragona es situen per sota el 20% de localitats amb aquests plans.
Segons aquestes xifres el 75% dels municipis catalans, en els que es concentra el 80% de la població, no disposa de plans d'accessibilitat per a discapacitats, situació que la Generalitat vol combatre amb una nova llei que obligarà els ajuntaments a elaborar normatives abans de tres anys.
La Conselleria de Benestar Social i Família pretén revertir aquesta situació amb una nova llei d'accessibilitat, el text de la qual s'està ultimant.
L'avantprojecte de la nova llei d'accessibilitat elaborat pel Govern obliga als ajuntaments que no disposin de normativa en aquest àmbit a elaborar un pla d'accessibilitat abans de tres anys, que deurà revisar-se cada sis.
Aquests plans han de preveure les actuacions necessàries perquè tots els aspectes que siguin competència del consistori --territori, edificis, mitjans de transport, productes, serveis, comunicació, etc.-- comptin amb les condicions d'accessibilitat necessàries.
L'avantprojecte dóna un termini de 10 anys als municipis de més de 50.000 habitants per executar els seus plans, 15 als que en tenen entre 20.000 i 50.000, i 20 en el cas dels pobles de menys de 20.000 veïns.
El text també preveu, entre d'altres aspectes, multes de fins a 18.000 euros per usar indegudament una targeta d'aparcament per a discapacitats.
A més, recull les noves sancions a particulars i entitats, triplicant-se en alguns casos els imports, com el de fer ús d'alguna acreditació per a discapacitats sense ser-ho.
L'avantprojecte també augmenta el grau de gravetat del mal ús de les contencions en ancians per part dels professionals de les residències, elevant-lo a categoria d'infracció molt greu.
Així, immobilitzar o restringir la capacitat física i intel·lectual dels usuaris,mitjançant mitjans mecànics com corretges o farmacològics-, sense prescripció mèdica que indiqui la durada, les pautes i la revisió de la contenció estarà penat, de la mateixa manera que ho estarà no fer-ho en cas d'estar indicat, recull el text.
Tot i que en el còmput global del territori català, tres de cada quatre municipis no disposen de plans específics, a la província de Barcelona el percentatge amb plans s'eleva fins al 50% i a la província de Girona fins al 30%. La xifra cau al 15% a Tarragona, i a l'11% a Lleida, província en la qual només el 59% de la població es beneficia de l'accessibilitat.
En relació amb els espais públics urbanitzats, les dades de la província de Barcelona revelen que els municipis de més de 50.000 habitants tenen un nivell general d'accessibilitat variable, però "acceptable", al 80% de les vies públiques, enregistrant deficiències significatives el 20% restant.
