Rajoy i l'hereu de la Corona treien pit el dia 8 de gener passat a la ciutat immortal de Girona i, envoltats d'autoritats de totes les esferes possibles, inauguraven de manera solemne el TAV Barcelona-Figueres per celebrar que per fi, 20 anys més tard del que ho hauria hagut de fer, el tram més justificat productivament de la península Ibèrica. Arribava tard i malament i es posava en funcionament, pendent això sí, de massa serrells i a les portes de connectar amb Europa.
L'aposta obstinada i absurda dels reiterats executius espanyols, ja sigui el PP o el PSOE de figurar a les pàgines d'or del Llibre Guinnes en quilòmetres d'alta velocitat, ha jugat sempre i de fet ho segueix fent, en detriment d'altres infraestructures vitals pel nostre territori, una d'elles, la variant d'Olot.
Centenars d'estira-i-arronsa, arrufaments de nas, promeses incomplertes i un inacabable reguitzell d'excuses que no han servit per res més que indignar els diferents governs municipals de la ciutat d'Olot, el seu teixit empresarial i la seva ciutadania.
Ara l'Estat, sense ni tan sols posar-se vermell, es nega a tirar endavant aquesta i altres infraestructures que casualment resulten vitals pel territori i per la consolidació i creixement de la seva economia.
De fet, fa dècades que les hemeroteques estan plenes d'articles, declaracions, compromisos per totes les parts i altres per connectar la futura variant d'Olot amb la N-260 en direcció a Ripoll per la Vall de Bianya; una connexió de primer ordre també per les dues comarques gironines.
En definitiva l'executiu de Rajoy vol estalviar-se el túnel que li pertoca fer en el tram de la variant i ara planteja fer un nyap als voltants de la capital garrotxina que es carrega els consensos territorials i es mofa una vegada més d'un territori que pertany a la Catalunya que ara consideren rebel.
Es confirma un cop més la deixadesa i el menyspreu que Madrid té vers el nostre país i la poca o nul·la sensibilitat amb les nostres comarques, però es confirma també i de manera exponencial la imperiosa necessitat d'assolir la Sobirania Nacional, només així, gestionant els impostos que produïm els catalans i en el cas que ens ocupa, els impostos que aporta la comarca de la Garrotxa al conjunt del país, ens en podem sortir.
Avui Olot i la seva comarca han apostat també per la promoció turística, el Túnel de Bracons ha connectat la Garrotxa amb Osona i ha permès que dues comarques tan properes i alhora tan llunyanes, fins fa dos dies, puguin crear sinergies de tot tipus.
La variant d'Olot és una peça més en aquest engranatge i una infraestructura, que de la mateixa manera que el TAV ja fa massa anys que hauria d'existir.
