Entre 100 i 150 nous casos de Parkinson cada any a les comarques gironines. Són dades que la Societat Espanyola de Neurologia ha revelat coincidint avui amb el Dia Mundial sobre aquesta patologia. El nombre de nous casos es considera "normal" i és similar al dels anys anteriors, tot i que la dendència és que augmenti gràcies en part a les millores a l'hora de detectar els símptomes de la malalia.

Una patologia degenerativa i crònica del sistema nerviós, caracteritzada per afectar a les zones del cervell encarregades del control i coordinació del moviment i de l'equilibri. La Societat Espanyola de Neurologia -SEN- estima que a les comarques gironines hi ha uns 2.500 afectats de Parkinson -a l'Estat espanyol existeixen 120.000-150.000 afectats i que cada any es diagnostiquen uns 10.000 casos nous-.

Amb aquestes dades, els neuròlegs de la SEN van deixar clar que el temps de diagnòstic d'aquesta malaltia ha de ser una prioritat. I es van referir a un recent estudi que assenyala que el 52% de les persones afectades a Espanya triga una mitjana d'1 a 5 anys des que apareix el primer símptoma fins a ser diagnosticats i que un 19% espera més de 5 anys a rebre el diagnòstic definitiu.

Així mateix, la SEN també va subratllar que una creença bastant estesa i errònia és pensar que el Parkinson només afecta a persones grans. Encara que en general, l'edat de començament de la malaltia sol ser quan el pacient aconsegueix la mitjana edat -el 70% de les persones que pateixen Parkinson a Espanya té més de 65 anys, la qual cosa suposa el 2% dels majors d'aquesta edat pateixen la malaltia- existeix un percentatge important de casos, un 15%, de pacients que no superen els 45 anys. També existeixen casos, encara que molt rars, en la qual la malaltia pot iniciar-se en la infància o en l'adolescència.

No només tremolor

"D'altra banda, el Parkinson no és ni sinònim de tremolor, ni aquest té per què ser el seu primer i únic símptoma. En el 30-40% dels casos de malaltia no hi ha tremolor, és més, en un 40% dels casos, la primera manifestació del Parkinson és la depressió", assenyala la doctora Rosario Luquin.

Encara que el tremolor, així com la rigidesa muscular, la lentitud de moviments, caminar arrossegant els peus, problemes d'equilibri o fer passos lents són alguns dels símptomes motors més cridaners, existeixen una sèrie de símptomes no motors que poden aparèixer molt abans.

A més de la depressió, que és un símptoma habitual i pot aparèixer des del principi de la malaltia en un alt percentatge de casos, també ansietat i irritabilitat, demència -entre el 15 i el 25% dels pacients poden desenvolupar-la-, trastorns del son, formigueig o dolor en les extremitats, fatiga, disfunció olfactòria -present en un 90% dels pacients-, són altres símptomes a tenir en compte.

Unit al fet que a malaltia de Parkinson afecta i progressa en cada individu de manera diferent, també queda molt a fer en el camp de la recerca, que dificulta el diagnòstic. Actualment no es coneixen les causes de la malaltia en un 85% dels casos (aproximadament un 10% es consideren hereditàries i un 5% podrien tenir un origen ambiental o tòxic) i no existeix una prova que permeti establir amb total garantia que un subjecte pateix la malaltia.

Avenços esperançadors

En tot cas, en els últims anys, s'ha avançat molt en el coneixement de la malaltia, fet que fa que sigui una de les patologies amb majors expectatives en tractaments futurs. "Encara tenim molt a investigar en la cerca de biomarcadors adequats en la fase presintomàtica de la malaltia, així com aconseguir trobar algun tractament que permeti detenir o corregir la degeneració neuronal. En tot cas, hi ha moltes recerques en marxa, bastant prometedores, que tracten de trobar noves molècules o nous fàrmacs" va concloure la doctora Luquin.