El Cinema Catalunya de Ribes de Freser segueix obert gràcies a la decisió d'un grup de voluntaris cinèfils que van apostar per reobrir una sala centenària que portaria set anys tancada com ha passat a la majoria de pobles. Ara, però, es temen deixar d'oferir estrenes i qualitat d'exhibició si no compren un nou projector digital que val 45.000 euros.

Els avenços tecnològics s'han convertit en un autèntic escull per al futur del Cinema Catalunya de Ribes de Freser, un espai centenari que ha sobreviscut a totes les etapes del cinema. Fins i tot ha aconseguit renéixer en un dels moments més difícils. L'any 2007, en plena crisi, el propietari va haver d'abaixar la persiana per la falta de negoci. Un any més tard, però, els Amics del Cinema de la Vall de Ribes van decidir tornar-lo a obrir i gestionar-lo ells mateixos gràcies a l'acord de col·laboració amb l'Ajuntament que va accedir a pagar el lloguer de la sala al propietari. A canvi, aquesta associació sense ànim de lucre es va comprometre a afrontar les despeses de manteniment i gestió, com ara el pagament d'exhibició pública a les distribuïdores de pel·lícules, i de les reparacions necessàries del dia a dia.

Des de l'associació subratllen que mai havien tingut tanta activitat com ara. Tenen entre 2.500 i 3.000 espectadors per any (una mitjana de 35 persones per sessió de les 180 butaques que hi ha d'aforament) i fan unes 80 projeccions de pel·lícules. Fins ara, el 70% eren estrenes i el 30% eren reposicions de films d'interès però amb l'entrada dels nous projectors digitals es temen no poder oferir estrenes, fet que els portarà a perdre pistonada i a reduir la qualitat.

Segons explica el president dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, Joaquim Roquer, a partir del gener només podran projectar pel·lícules de 35 mm i continuar amb el projector digital que tenen que no és professional i que no els permet passar films 3D ni d'estrena. "És com un digital domèstic", afegeix. Calculen que els faria falta uns 45.000 euros per adquirir el nou projector DCP que s'està implantant a la resta de sales. El problema és que no ho poden assumir. Tampoc poden accedir a ajuts de les administracions ni a plans de finançament perquè no són una empresa d'exhibició i estan al marge de les sales tradicionals.

Ara fan una crida a les administracions i també a l'Ajuntament perquè els ajudi a trobar la manera per aconseguir els diners. "La il·lusió no perilla però sí que creiem que deixarem de poder oferir una activitat amb la qualitat i el nivell d'exhibició que voldríem", assenyala Roquer, que reivindica la feina cultural que estant fent. Per Roquer, "la cultura al territori és molt difícil de fer arribar i aquí fem òperes en directe, un festival de cinema i altres activitats; coses que si no hi fóssim, no es farien ni en un cinema comercial". És per això que reclamen el suport de les administracions. "Si tenim un cinema en un poble petit com aquest és perquè la gent ho vol i volem que les administracions ens tinguin en compte", conclou.