El mapa mundial del càncer més complet que s'ha fet mai -amb les dades de supervivència als cinc anys de més de 25,7 milions de pacients, entre ells els 100.000 que formen part del Registre del Càncer de Girona- vol servir de referència per avaluar els diferents sistemes sanitaris de cada país i ajudar a corregir les polítiques per combatre la malaltia.

El doctor Rafael Marcos-Gragera, membre de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) que ha participat a l'estudi Concord 2, explica que la principal conclusió del treball és que la supervivència del càncer canvia segons el país d'origen del malalt.

"És un estudi descriptiu que compara la supervivència entre països", afirma el doctor Marcos-Gragera, que afegeix que "els resultats han de servir per avaluar els factors que determinen la supervivència, com el diagnòstic precoç, els plans de cribatge o el temps que ha d'esperar el pacient des que és diagnosticat fins que pot accedir al tractament".

I és que, segons els participants de l'estudi publicat a la prestigiosa revista The Lancet Oncology, els resultats demostren que el càncer és més letal en uns països que en d'altres, però consideren que la major part de la variabilitat en la supervivència "és causada probablement per factors que poden canviar, com la disponbilitat i qualitat dels serveis de diagnòstic i tractament. Aquests resultats poden ser utilitzats per avaluar com el grau d'inversió als sistemes de salut pot millorar la seva eficàcia".

Comparativa per països

Aquesta col·laboració científica recull dades que van del 95 al 2009 i és la segona fase d'un primer treball publicat l'any 2008. "D'acord amb els resultats obtinguts llavors, molts països han fet plans de càncer que els han permès millorar", diu l'investigador.

A gran escala, explica l'investigador de l'ICO i l'Idibgi, l'estudi ha posat en comú la feina que fan els 279 Registres del Càncer de 67 països diferents. "Els registres poblacionals són sobretot sistemes d'informació que serveixen per planificar. No només determinen la càrrega de càncer que hi ha en un territori i la seva evolució, sinó que també són guies per fer plans i programes de prevenció a nivell primari i secundari", detalla.

El macroestudi és fruit de dos anys de feina i s'ha centrat en els deu càncers més freqüents. En general, diu l'investigador, la sanitat espanyola i catalana "presenta nivells de supervivència òptims, per sobre de la mitjana mundial i europea, però encara falta per arribar als índex dels Estats Units i dels països nòrdics".

L'efecte de la prevenció

Concord 2 constata que els tumors al pulmó i al fetge són encara "letals" arreu i que els afectats a Europa presenten menys d'un 20% de supervivència als cinc anys. També que el càncer de pròstata ha aconseguit "increments cridaners" de com a mínim cinc anys en molts països, i en alguns, com els Estats Units o el Brasil, han arribat al 95% de supervivència. Pel que fa al càncer de mama, la supervivència als cinc anys ha arribat al 85% en 17 països i que en d'altres, com els de còlon i recte, es va per bon camí als estats desenvolupats.

En aquests casos, explica Marcos-Gragera, es nota l'efecte dels plans de cribatge que les retallades estan frenant. "El desplegament d'aquests programes de cribatge és lent perquè no es tenen en compte els resultats a llarg termini; hi ha problemes pressupostaris per instaurar-los, però a la llarga, la detecció precoç estalvia morts i la despesa que generen els tractaments quan els tumors estan més avançats, i que són més cars".

Concord 2 fa servir dades fins al 2009 i encara no recull els efectes de la crisi sobre la salut. "Podria ser l'hipotesi de treball per a la tercera fase", apunta l'investigador.