El 2015 serà un bon any per a les infraestructures?

No serà un bon any, perquè els pressupostos encara són tristos i per tant es preveuen poques infraestructures. Això en general, perquè hi ha una excepció a l'Estat espanyol que són 1.000 quilòmetres nous d'alta velocitat, que sembla que portaran els Reis. Més enllà d'això, no serà un bon any per a les infraestructures.

Dels incompliments d'Espanya a l'esperança sobiranista, és el subtítol del llibre. Catalunya és l'única solució per a les infraestructures?

El llibre intenta explicar que la història demostra que l'Estat espanyol no ens ha anat bé per a les infraestructures catalanes. Perquè gairebé mai, en dos segles d'història, les infraestructures de Catalunya han estat una prioritat per a l'Estat. Jo deixo oberta una esperança, ja que penso que un Estat català no és cap garantia de res; és una nova possibilitat. Tot i que sí que és cert que es tracta de dos segles de frustracions, d'incompliments, de construccions d'infraestructures a la resta de l'Estat i no a Catalunya malgrat ser més prioritàries.

Catalunya no ha fet res malament en infraestructures?

Catalunya, com qualsevol país del món, ha tingut encerts i desencerts. Al llibre s'hi expliquen alguns encerts en la política catalana d'infraestructures i també alguns fracassos; amb la tònica de normalitat, perquè qualsevol país normal i democràtic no ho fa tot sempre bé. El problema que nosaltres tenim és que l'Estat espanyol, a Catalunya, sí que sembla que tot ho fa malament. O que tot ho fa jugant en contra dels interessos dels catalans.

La doble inundació del TAV a Girona es deu a una mala gestió del Govern espanyol?

Absolutament. Quan va passar per primera vegada, l'única reacció de l'Estat va ser intentar donar les culpes als altres, malgrat que tothom sabia perfectament que les obres no estaven acabades, en una cosa tan substancial com és segellar el forat que s'havia hagut de fer per entrar la tuneladora. El més trist és que hi ha hagut d'haver una segona inundació perquè es veiés la necessitat d'acabar unes obres.

La línia d'alta velocitat també ha estat notícia perquè els trens no superen els 200 km/h per evitar descarrilaments. Ningú va preveure que això succeiria si la línia operava de manera mixta?

Hi ha molts països, Alemanya n'és un exemple, on les línies són mixtes: hi passen trens d'alta velocitat de passatgers i mercaderies. Això no té cap dificultat tècnica; és un tema que simplement requereix uns determinats protocols de manteniment. Per tant, de dificultat no n'hi ha cap i d'impossibilitat tampoc. L'única cosa és que si tens un trànsit mixt, has de conservar aquesta línia d'unes maneres diferents que si només hi passen trens de passatgers. Això no s'ha volgut fer ni s'ha volgut atendre i ha passat el que ha passat. Amb la por a la seguretat, la mesura d'Adif ha estat la menys intel·ligent de totes. Davant d'una possible dificultat, l'única solució que s'ha trobat és que els trens d'alta velocitat no circulin a alta velocitat. És una barbaritat i un despropòsit més.

Al llibre es parla del desdoblament de la N-II a la província de Girona i s'explica que el referent per a aquesta carretera és l'Eix Transversal. Per quins motius?

L'Eix Transversal s'inaugura el 1997, es veu que s'ha quedat curt i en només 15 anys s'és capaç de desdoblar-lo. De cop, 150 quilòmetres. En canvi, la carretera N-II té 200 anys d'història, fa 50 anys que sabem que s'ha quedat curta i no hi ha maneres de desdoblar-la. Això vol dir que passa alguna cosa. Si al costat de la N-II algú sap desdoblar 150 quilòmetres en tres anys i, en canvi, algú només és capaç de desdoblar-ne set en 14 anys, aquí no hi ha interès. O fins i tot hi ha una voluntat de bloqueig... Des d'un punt de vista tecnològic, és més difícil i més car desdoblar l'Eix Transversal, ja que passa per muntanyes. En canvi, la N-II a les comarques gironines pràcticament travessa una plana.

A Infraestructures d'Estat es mencionen els aeroports regionals. Quina hauria de ser la sortida per a la instal·lació de Vilobí d'Onyar?

Com tots els aeroports, hauria de tenir una gestió basada en el territori. Això és el que passa absolutament a tot el món. Tot i que aquí continuem cantant les lloances del sistema en xarxa, que l'únic en què consisteix és que tothom ha de treballar perquè un aeroport funcioni molt bé. Quan no ets aquest aeroport, et pot passar qualsevol cosa. L'única recepta que hi ha és que la gestió dels aeroports estigui vinculada als interessos locals. Mentre no ho sigui, l'Aeroport de Girona continuarà patint booms d'èxit, com els vols xàrter o Ryanair.

Florentino Pérez pot rebre una nova indemnització de l'Estat espanyol pel baix trànsit del túnel del Pertús. Aquest seria un bon exemple de la gestió del Govern central en infraestructures?

Aquí també hi ha una gestió negligent. La conseqüència de tot plegat és que la concessió, on passa menys de la meitat del trànsit previst, no és sostenible. S'ha d'evitar que això sigui un nou cas Castor, tot i que als tribunals és possible que l'empresa pugui guanyar.