diumenge DIETARI

09.11.2015 | 07:08
diumenge DIETARI

dissabte Diputats inútils
Arriba la campanya per les eleccions generals, que darrerament és com votar pel senat de Plutó. No només perquè aquí, a comarques de Girona, els partits amb possibilitats de governar a Espanya siguin del tot residuals i minoritaris, sinó perquè els diputats territorials s'han convertit en inservibles per a aquest territori. La majoria, perquè són diputats de partits empestats a Madrid per independentistes i, per tant, sense cap tipus d'influència sobre el Govern central. I la resta, els diputats del PP o del PSOE per Girona, no han fet absolutament res pel seu territori en les últimes tres legislatures. Tots plegats són simples soldats, que van AVE amunt i AVE avall cobrant lucratives dietes, i que al Congrés voten el que els manen les organitzacions despòtiques de les quals formen part.
No cal tornar a parlar de la N-II, de les rodalies i d'inversions en general per demostrar la inutilitat dels nostres diputats. Pel que fan, es podrien quedar a viure a Madrid i ens estalviaríem molts quartos. Un altre dia parlaré dels senadors i dels cendrers a les motocicletes.

diumenge Castellers i Halloween
Se m'acut fer ironia sobre castells i castellers i dos paios em claven la mirada i em pregunten què tinc "en contra de les nostres tradicions". Responc que no tinc res en contra de les nostres tradicions però que els castells són, aquí a comarques de Girona i a efectes tradicionals, el mateix que el Halloween o Don Dimas de la Tijereta, una tradició peruana.
Obrim debats puerils sobre si Halloween sí o no i, en canvi, ens empassem com a propi això dels castells.
Proposo que la propera jornada castellera "històrica" de la plaça del Vi, de Girona, sigui un castell fet per zombies i serial killers. Per fusionar dues nostrades tradicions.
dilluns L'estafa del reciclatge
La conselleria de Territori i Sostenibilitat va anunciar un ambiciós estudi per reimplantar un sistema que mai s'hauria d'haver desmuntat: el retorn d'envasos de vidre a través de les botigues. La finalitat és frenar la despesa milionària en aquest reciclatge.
Darrere del gran negoci del reciclatge, construït a base d'inseminar mala consciència als ciutadans, s'amaguen ?lucra?tius i sovint poc transparents negocis.
Tot i haver-se seleccionat l'empresa que l'havia d'elaborar, finalment, l'estudi no s'ha fet. El motiu, agafeu-vos fort als matxos: a les portes la campanya electoral, una quinzena d'alts càrrecs de Coca Cola, Estrella Damm, Ecoembes, grans supermercats i el sector del cava i el vi (els Miquel de torn, vaja!) van anar a veure el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per demanar-li que aturés l'estudi. Sense la presència de Luca Brasi, Vila el va portar a la incineradora de projectes.
El director de l'Agència de Residus, Josep Maria Tost, diu que aquestes pressions són habituals perquè "els lobbies i els gremis fan el seu joc. I per desgràcia és habitual, forma part del joc polític i com a responsables polítics hem d'escoltar tothom". Escoltar, però, no hauria de ser sinònim d'obeir perquè, en aquest cas, qui escolta i defensa els interessos dels ciutadans?

 dimarts Dia a foc lent
Els colors i la pau del Pla de l'Estany i de la Garrotxa et reconcilien amb la tardor, una estació que per als militants mediterranis és com una malaltia psíquica i epidèrmica demolidora i difícil de superar. La gamma de marrons, grocs i rojos vius dels boscos de roures i alzines és un tractament contra aquesta estació de grips, pells blanques i humor escàs.
Faig la carretera de l'estany als volcans, fent un alto al genuí restaurant can Met a Mieres. Un plat d'embotits, amanida i mig conill (a la carta tenen Pijama però no m'atreveixo a detonar). "Compte, que el conill triga molta estona! El fem al moment i a foc molt lent. T'ho adverteixo perquè després no us queixeu", m'adverteix la Fina, perquè suposo que em veu amb pantaló i camisa de ciutat, discordant amb les altres taules que hi ha al menjador, poblades de personatges escapats de les novel·les de Quel Aguirre. Curiosament, és dimarts i la meva única feina de després és anar a passejar per Santa Pau, on el temps s'atura entre setmana. La meva resposta a la Fina és: "no pateixis, no tinc cap pressa". Espaterrant! Quan dic això quasi em poso a plorar d'emoció.
dimecres Partits trànsfugues
Està rebent per tot arreu en Joan Olóriz per haver acceptat anar de número dos d'ERC a les eleccions estatals per Girona, després d'anys al PSUC i IC-Els Verds. L'atac és per haver traït alguna cosa, ignorant volgudament que ja no són els subjectes els trànsfugues, sinó que són els partits els que s'han convertit en els grans trànsfugues i traïdors de les seves ideologies i les seves essències.
Els partits s'han traït a ells mateixos i quan demanen fidelitats no només és ridícul, sinó que és patètic. IC ha perdut pel camí referents i se li ha imantat la brúixola, el PSC s'ha mig buidat de referents i intenta entendre un món que ha canviat sense que s'anadonessin, Unió s'ha buidat del tot i desintegrat, CDC s'està autodestruint, ERC juga perillosament amb les seves essències...
Qualsevol passerell, atrinxerat en falses essències, et dóna avui en dia classes de coherència.
 
Dijous Llenya als bancs i caixes
Una sentència de l'audiència de Girona obliga Banco Santander a retornar 85.000 euros a una parella de jubilats que va comprar Valores Santander, una estafa financera amb la qual el banc dels Botín va enredar els seus clients (avui en dia, els bancs i caixes no tenen clients sinó víctimes i damnificats).
Últimament, són habituals les sentències en contra de les entitats financeres, amb la qual cosa s'ha d'aprofitar fins l'última llei a l'abast per anar fent gota malaia contra aquells que durant dècades van fer servir els nostres diners com si fossin fitxes de casino.
 
Divendres Tocats pel bolet
Des del mes d'agost, pels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina han ingressat 11 persones que havien engolit bolets verinosos. Els últims a fer-ho, un matrimoni estranger que es van empassar una, dues... farineres bordes. L'any passat van ser 35 els ingressats per bolets. Els metges expliquen que si veiéssim com de destruït pot deixar un fetge un fong, sempre menjaríem bolets amb una guia micològica a la taula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema