Un treball amb un georadar ha detectar per primer cop les restes arqueològiques del que podria ser l'església que va precedir l'actual monestir de Sant Pere de Besalú (Garrotxa). Són encara resultats preliminars, falta la confirmació dels arqueòlegs un cop analitzades totes les dades, però tot apunta que es tractaria de fragments de murs de l'edifici de finals del segle X i inicis del segle XI. "Són murs bastant grans, de més d'un metre d'amplada", explica Roger Sala, director de l'empresa propietària del georadar.

La descoberta d'una gran ossera al centre de la nau que podria haver-se utilitzat per enterrar-hi els monjos de la comunitat fins a inicis del segle XIX ha estat una altra dada destacada en la prospecció feta en aquest espai. Aquest dimecres l'equip d'experts també ha rastrejat un solar agrícola a les afores del municipi per localitzar l'antic cementiri jueu, un emplaçament que a dia d'avui encara és una incògnita. Un estudi de georadar ve a ser com un escaneig del subsòl amb mapes detallats a diferents profunditats de les restes arqueològiques que hi poden haver sense necessitat de fer una excavació al sòl.

Això és el que ha fet un equip d'experts a l'actual monestir de sant Pere de Besalú amb l'empresa SOT Prospecció Arqueològica al capdavant. Buscaven restes de l'antiga església que va precedir aquest monestir del segle XII i els resultats preliminars són positius. "Hem trobat murs bastant grans, de més d'un metre d'amplada; és molt consistent pel sistema constructiu de l'època romànica", avançava el director i responsable del georadar, Roger Sala, que ha subratllat que cal verificar aquesta informació després de contrastar-ho amb els arqueòlegs i la documentació existent on ja es parla d'un edifici anterior a l'actual consagrat el segle X. Només llavors es podrà parlar amb exactitud i precisió científica.

Aquestes primeres dades situarien els fragments de la planta originària que s'han preservat amb el temps, malgrat el reaprofitament de l'espai per construir-hi posteriorment el monestir de Sant Pere. Segons Sala, "ens hem adonat que l'edifici actual aprofita restes dels murs i tancaments de l'antiga església per recolzar la part més potent del monestir". Un cop s'hagi processat tota la informació recollida amb el georadar s'intentarà extrapolar les dades i reproduir la planta original.

Una gran ossera i una dotzena de vasos funeraris

La prospecció del subsòl seguint aquest mètode no invasiu ha permès treure a la llum un element que es desconeixia i que ha sorprès als investigadors. Es tracta d'una ossera de grans dimensions coberta per una volta da canó situada just al centre de la nau del monestir. Cal recordar que el georadar no permet detectar restes humanes però sí les estructures dels materials constructius. La volta està a uns 50 centímetres per sota de la superfície i des de l'exterior es pot veure que va ser tapada per unes lloses diferents al paviment que s'ha preservat de la nau. Aquest espai es podria haver utilitzat fins a inicis del segle XIX per enterrar-hi els monjos del monestir, assenyala Joan Frigola, un dels arqueòlegs que participa en el treball. Això, però, és una hipòtesi.

El georadar també ha detectat una dotzena de vasos funeraris que, a diferència d'altres esglésies catalanes, es troben tapats de terra. El més habitual és que estiguin buits. A la recerca de l'antic cementiri jueuAquests treballs, que es van començar aquest dilluns al monestir de Sant Pere, són un encàrrec de l'Ajuntament de Besalú amb el suport de la Diputació de Girona. Inclouen una segona fase que consisteix a localitzar les restes de l'antic cementiri jueu, un espai desconegut a dia d'avui. Segons Frigola, és la peça que falta a la "trilogia"de Besalú, que permetria completar el passat jueu de la vila on es conserva el Micvé i es té localitzada la sinagoga des de l'any 2000. L'única pista que hi ha és el document d'un litigi del segle XIV que parla del topònim Campanyà, una zona que actualment encara té aquest nom i que està a les afores de la vila.

És una zona de terrenys agrícoles d'unes 25 hectàrees. L'any passat ja es va fer un intent fallit per localitzar-hi el cementiri i aquest dimecres s'ha rastrejat un camp proper amb el georadar i un aparell de prospecció magnètica. En total, s'haurà pentinat una zona d'1,5 hectàrees. Per acotar-ho, s'han basat en tres característiques dels cementiris jueus de l'edat mitjana: ha de ser fora de muralles havent creuat el riu, orientat a l'est i amb vistes del nucli de Besalú.

Segons Frigola, aquest cementiri hauria d'haver servit durant uns 200 anys per enterrar-hi els membres de la comunitat jueva dels segles XIII i XIV, una de les més importants a la demarcació després de la de Girona. Un cop localitzat el cementiri no es procedirà en cap cas a la seva excavació. "L'Ajuntament vol senyalitzar-ho i fer memòria del punt on es troben enterrats els seus membres" i seguir completant així el passat d'aquesta vila.