Dissabte: "Ch-ch-ch-ch-Changes"

Des que fa uns dies va morir Ziggy Stardust, la banda sonora se'm desplaça cap als anys 80 i la memòria també: un grup d'alumnes internats al col·legi el Collell decideixen serrar les potes dels armaris de la roba de les habitacions i seccionar els cables dels timbres gegants que serveixen per despertar-los cada matí.

Volen que els substitueixin aquests armariets de fusta sense portes i plens de corcs i pretenen neutralitzar aquests timbres que cada matí els torturen. Somien llevar-se amb música, com els alumnes de BUP i COU. Aquesta acció de terrorisme adolescent els costa un càstig sever.

Durant setmanes els obliguen a llevar-se cap a les sis de la matinada per dutxar-se amb aigua freda i els condemnen a tenir la roba a terra.

És l'any 82. Les setmanes passen i la protesta acaba funcionant perquè no triguen massa en instal·lar molts altaveus. Un servidor, que forma part de l'escamot, es converteix en l'encarregat de llevar-se el primer cada matí per posar els discos i treure del llit uns quants centenars d'alumnes.

Per uns moments em sento Andy Dufresne redimint a tot el presidi de Cadena perpetua, molts anys abans que s'estreni. Durant un any els desperto amb tota la discografia de David Bowie, que havia anat adquirint amb el meu pare a discos Causa de Figueres. Els rostres matiners dels adolescents anant cap a les dutxes canvien radicalment: desenes de nois feliços i en formació, amb el necesser a la mà, taral·larejant excitats: Ch-ch-ch-ch-Changes.

Diumenge: danys i perjudicis

L'ajuntament de Palafrugell anul·larà les gairebé 7.000 multes de trànsit que ha posat en sis mesos a cotxes retratats per una càmera radar que hi ha al semàfor de Llofriu.

Primer fa la foto i després el semàfor es posa vermell. Una eficaç estafa de l'ajuntament de Palafrugell.

Està molt bé, i fins i tot és d'agrair, que no sancionin a qui no ha comès cap infracció. Fins i tot està molt bé que tornin els diners. Però corregint n'hi ha prou? Què va ser dels danys i perjudicis?

Dilluns: 20.000 + 5.000

La Diputació de Girona ha pagat 5.000 euros a un catedràtic perquè digui si és legal o no pagar màsters al personal de confiança.

L'encàrrec demana que s'estudiï si és legal gastar-se 20.000 euros per pagar màsters d'ESADE a quatre càrrecs del Dipsalut.

No és difícil d'imaginar que el catedràtic que ha cobrat 5 mil euros per veure si el pagament de 20 mil és legal, digui que, efectivament, és legal. Finalment, 25 mil de l'ala!

A la Diputació de Girona haurien de posar un Mosso d'Esquadra a cada porta. Farien més servei que vigilant carteristes al mercat setmanal.

Dimarts: número 19

Número 19 no és cap agent d'Spectra, sinó el lloc que ocupava el que serà el nou alcalde de Girona a la llista de CiU a les eleccions municipals del maig passat. A les eleccions CiU va aconseguir 10 regidors. Perquè el 19 pugui ocupar la vacant que deixa en KRLS, han hagut de renunciar, més o menys contents, els vuit que tenia davant el número 19 el mes de maig.

És democràtic i és legal com diu CDC, però és un procés impur que deixa amb cara de beneit al ciutadà.

Dimecres: darrere del 19

Malgrat que el procediment que ha portat el número 19 a ser el nou alcalde no és gens convencional i pot ser considerat un joc de trilers, darrere del 19 hi ha la persona. I aquesta persona és l'Albert Ballesta, un home que té una trajectòria basada en el treball i en el servei públic i, a més a més, tothom qui el coneix una mica sap que és un home de tracte amable i atent.

L'Albert Ballesta té davant seu una tasca molt difícil: construir-se un perfil d'alcalde i guanyar-se la credibilitat i la legitimitat. No ho té gens fàcil i tampoc li ho posaran fàcil. Però millorar una ciutat és possiblement una de les feines més ben parides del món.

Dijous: entre l'1 i el 19

Entre l'1 i el 19 hi havia Isabel Muradàs, Carles Ribas, Marta Madrenas... gent de l'equip de Puigdemont que somiaven ser alcaldes. La frustració, diguin el que diguin en públic, és una dolorosa injecció de desmotivació que afectarà, com a mínim d'entrada, el seu immediat rendiment. Una situació gens edificant tenint en compte que queden més de tres anys de legislatura.

Després de les eleccions municipals aquest dietari va divagar sobre la diferència sideral que hi havia entra l'envergadura creativa i política de KRLS i la resta de l'equip. No per menysprear-los, però sí per evidenciar que els faltava molt running polític.

Algú que en aquell moment estava dins del govern local, i ara ja no hi és, em va dir que era una reflexió "injusta perquè a l'equip hi ha gent molt bona".

Potser va ser una observació injusta però ha resultat ser compartida per aquells que han decidit pescar un alcalde en aigües exteriors.

Divendres: la realitat i el talent

A Fitur a Madrid, Ramon Ramos, responsable del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, alerta que a Ferran Adrià se li pot estar acabant la paciència i que potser abandona la idea de construir i desenvolupar la Bullifoundation a Roses. Adverteix que es pot convertir en un projecte frustrat.

És cert que la gestació ha estat del tot accidentada, degut a que l'antic Bulli es troba en el cor d'un parc natural. Però la situació de col·lapse del projecte no és només per culpa de la Generalitat i del mestre xiulador, Santi Vila.

A Ferran Adrià, l'excepcional cuiner que es va inventar la cuina moderna, fa temps que li costa materialitzar les genialitats. No sé qui deia que la realitat no té ni estil ni talent. Adrià va demostrar durant tres dècades que això no és veritat. Però ara torna a tenir davant seu un repte monumental.