Dietari

L'arribada de JxSí al govern no cura la desmemòria que va patrocinar Unió Democràtica durant l'anterior govern

07.03.2016 | 07:09
Dietari

Dissabte: DESMEMÒRIA

L'arribada de JxSí al govern de la Generalitat no cura la desmemòria que va patrocinar Unió Democràtica durant l'anterior govern. Joana Ortega es va dedicar a destruir tot el que havia avançat el Memorial Democràtic. I ara no sembla que entri dins les prioritats de Raül Romeva, de qui depèn el Memorial, reconstruir-lo perquè, d'una vegada per totes, el cop d'Estat de Franco i la dictadura que va patir el país, amb un intent d'extermini de la identitat catalana, quedin perpetuats. I al mateix temps, explicar el que en realitat va ser la vigorosa Segona República.
No em cansaré de recordar que l'anterior govern de CiU va paralitzar un dels grans projectes del Memorial, que era la construcció del centre Benjamin de Portbou. L'Ajuntament Vell, on s'havia d'aixecar, està caient a trossos.

Raül Romeva donarà un impuls al Memorial o seguirà la política de destrucció d'Unió Democràtica?

Diumenge: LA RÀDIO DELS OIENTS

La ràdio del futur la controlaran els oients. Possiblement aquesta estigui més a prop d'aquella ràdio "en mans dels seus oients" que van somiar els anys 20 l'escriptor Walter Benjamin i el dramaturg Bertolt Brecht. Però això està per veure si la farà millor.

Per primera vegada els programadors radiofònics tenen dades reals sobre les preferències dels oients, gràcies al fet que cada vegada s'escolta més la ràdio a través d'Internet, sigui per les webs o per les app. Això permet saber minut a minut quan es connecten i desconnecten els oients i quins programes o moments de cada programa agraden més o menys. Fins ara -la FM i OM són unidireccionals- tot s'ha mesurat a través de les enquestes de l'EGM, que no deixen de ser interpretables i poc científiques.

En el futur més immediat la programació de la ràdio es farà en funció de les preferències dels seus oients. Si és bo o dolent està per veure. L'exemple de la TV en aquest sentit no és massa esperançador. La televisió fa anys que coneix amb precisió les preferències dels seus oients i no m'atreviria a dir que sigui millor que abans.

Dilluns: PING-PONG A LA FEINA

Des de fa anys a Catalunya hi ha un debat sobre la conciliació laboral però sempre pensant en donar exemple a través de l'administració. Així, doncs, es fan millores a la vida laboral dels funcionaris i treballadors públics pensant que això a la llarga es traslladarà al món de l'empresa. L'experiència ens diu que això no funciona. L'empresa privada només compleix quan hi ha una norma i una obligatorietat. Ni tan sols les empreses més modernes entenen això de la conciliació. Es pensen que conciliar vol dir posar taules de ping-pong a la feina, construir bonics office per menjar-hi en 20 minuts i tornar a l'ordinador, o permetre que els treballadors vagin en patins pels passadissos.

Dimarts: ESTIGMA

A propòsit del cas de suposats abusos a l'escola dels Maristes a Barcelona s'ha generat una insòlita onada de sospites sobre els centres educatius i els mestres. I no serà perquè anteriorment no s'hagin donat casos. Recordo el del monitor de manualitats del Cassià Costal de Girona acusat d'abusos o el cas del tutor de la Salle de Figueres que va ser acusat de formar part d'una xarxa de pornografia infantil. Mai es farà prou ni es legislarà prou per protegir els nens dels pervertits i tarats, però s'ha d'anar molt en compte amb no estigmatitzar una professió. És massa fàcil caure en aquest parany.

Dimecres: SACRALITZAR LLIBRES

Sóc d'una generació que sacralitzem els llibres i ens costa molt llençar-los, encara que cada vegada se'n publiquen molts més que el seu destí hauria de ser el contenidor blau, perquè el paper és més valuós que el talent de l'escriptor. Això no obstant, sempre m'he esforçat en recol·locar-los i només n'he llençat alguns. Sobretot aquells que firmen els líders polítics abans d'una campanya electoral per fer veure que darrere seu hi ha una sòlida ideologia, quan en realitat el que hi ha és un eficient negre.

Una reflexió sobre els llibres que em faig a propòsit de la decisió de l'Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós. El consistori ha decidit que al poble no li cal biblioteca i han llençat centenars de llibres al contenidor blau. La decisió ha causat una gran commoció entre la gent llegida. El simbolisme de l'acció, encara que sense foc, recorda episodis força funestos de la història contemporània, malgrat que en aquest cas sigui perquè els llibres s'han convertit en una nosa i no pas en una amenaça intel·lectual.
 
Dijous: AUTOCARAVANES GORRERES

El president de l'Associació de Càmpings de Girona i de la Federació d'Associacions de Catalunya, Miquel Gotanegra, reclama que les autocaravanes paguin una taxa turística. Aquesta és la petició més raonable que he escoltat en els darrers temps en matèria turística. Les autocaravanes són el turisme menys interessant que pot rebre un país. Són cabanes sobre rodes que transporten i allotgen famílies senceres amb un rebost que omplen en origen. Un turisme lícit, com qualsevol altre, però que genera escassa riquesa al país i, en canvi, devora tot tipus de serveis.

Els holandesos són uns pioners d'aquest turisme gorrer. Fins al punt que els alemanys, amb molta mala bava, anys enrere s'hi referien com "els gitanos del turisme europeu".

El plantejament de Gotanegra és molt interessant i s'hauria d'aplicar de forma immediata. En canvi, caldrà negociar molt bé sobre com es reparteixen els diners de la taxa entre els pobles perquè no tot vagi a parar allà mateix.
 
Divendres: PAVELLONS

Els equips de bàsquet de la Bisbal han anunciat que entrenaran a la plaça de l'Ajuntament per denunciar que no disposen d'unes instal·lacions dignes. Culpen l'ajuntament. No conec el pavelló on juguen ni tampoc el que fan servir per entrenar. Però un bisbalenc "neutral", que no té cap aspecte de jugar a bàsquet, m'explica que tant un com l'altre són decents. "Potser és millorable el d'entrenament perquè hi fan festes i la pista està molt atrotinada, però res que no es pugui reparar", diu.

Sí, en canvi, conec molts altres pavellons de comarques de Girona, com el de Fornells de la Selva, Blanes, Sant Gregori..., que són monuments al dispendi i a l'arrogància d'un temps. D'una vegada per totes s'hauria de planificar un sistema per compartir instal·lacions entre els diferents pobles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema