Instrueixen deu anys un cas d'estafa i el judici acaba en un minut per prescripció

L'acusat mai va declarar en fase d'instrucció i la resolució de procediment abreujat l'acusava de no haver comès cap delicte

18.03.2016 | 07:10
Instrueixen deu anys un cas d'estafa i el judici acaba en un minut per prescripció

El judici per una presumpta estafa que no sumava més de 1.780 euros i per la qual la Fiscalia demanava tres anys de presó al propietari de Point Mobles ha acabat en absolució per prescripció. La instrucció del cas es va dilatar 10 anys sense que en aquest temps hagi declarat el processat en seu judicial i amb una resolució del jutge que no l'acusa de res, excepte que no se sap quan va vendre alguns mobles a no se sap qui.


El que havia de ser un procediment abreujat per un delicte d'estafa continuada ha sigut tant breu que ha comportat de 10 anys d'instrucció per acabar prescrit. Sense passar per alt que l'assumpte té a veure amb tres suposades estafes que no sumen més de 1.780 euros en conjunt i per les quals la Fiscalia demanava tres anys de presó a un ciutadà belga el qual, a dia d'avui, encara està esperant que un jutge li prengui declaració com a imputat. I això que la llei especifica que no es pot dirigir l'acusació contra algú sense que primer se l'hagi escoltat.

El cas es va destapar entre l'estiu i la tardor de 2006, quan tres ciutadans francesos van denunciar que la botiga Point Mobles de Figueres se'ls va quedar la paga i senyal d'un mobiliari que no van rebre el mes de setembre, com havien acordat. Ni tampoc l'anaven a rebre després perquè la botiga de 1.500 metres quadrats es va muntar el mes de juny i a l'agost ja no quedava a l'interior ni els cables dels telèfons. En una tarda havia sigut desmuntada per complet perquè el negoci havia sigut ruinós i els milers d'euros invertits en publicitat per captar clients al sud de França no va tenir efecte reclam.

El Jutjat d'Instrucció número 7 de Figueres va acumular en el mateix procediment les tres denúncies. La primera era d'un octogenari que ha mort durant aquests 10 anys d'instrucció; l'altra era d'un septuagenari que va declinar assistir al judici perquè no està obligat a comparèixer davant la justícia d'un altre país; i la darrera és d'un altre octogenari que ningú sap on està.

A tot això, cal afegir que el novembre de 2006 els Mossos d'Esquadra van informar al jutjat que el propietari de la botiga de mobles vivia a Bèlgica però el jutge va voler que la Guàrdia Civil ho comprovés i aquesta, el desembre de 2007, li va confirmar el que ja havia descobert la policia autonòmica un any abans.

No va ser fins l'agost de 2008 que el jutge instructor va voler que s'interrogués el presumpte estafador tot i que en comptes de cursar una ordre de cooperació judicial internacional perquè l'interrogués un jutge belga, va enviar un ofici a la Fiscalia d'aquell país la qual, al seu torn, va ordenar al comissari policial del districte de l'acusat que li prengués declaració. Així que l'home va testificar davant un policia sense que se li llegissin els seus drets, sense presència d'un advocat i sense signar la declaració en la qual confessava haver-se quedat la paga i senyal dels mobles.

Per al jutge instructor això va ser suficient per dictar l'octubre de 2009 una resolució de procediment abreujat en el qual va acusar el belga de res. Absolutament de res. Només es va limitar a dir que era el propietari de la botiga, que va vendre no se sap quan alguns mobles a no se sap qui; que una persona que no identifica li va pagar un dipòsit -recordem que hi havia tres denúncies- i que els compradors van veure que l'empresa havia tancat quan van tornar per reclamar els mobles.

El setembre de 2010 l'instructor va adonar-se que l'acusat no tenia advocat i se li'n va designar un, el qual va presentar el seu escrit de defensa el 2011. El judici s'havia de celebrar el maig de 2015 però es va suspendre i s'ha celebrat aquest mes de març al Jutjat Penal número 1 de Figueres. El nou advocat del processat, Manuel Vivó, va necessitar només un minut per guanyar el cas: el cas està prescrit, senyoria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema