Banderes blaves: l'emperador va despullat?

Cada cop més ajuntaments renuncien a la distinció en desconfiar dels seus criteris

09.05.2016 | 07:10
La bandera blava, lluint a la platja de Sant Feliu de Guíxols, en una imatge d´arxiu.

S'ignora com va començar el prestigi de les banderes blaves, però cal reconèixer als seus impulsors, ADEAC, gran habilitat: divendres tots els diaris i canals televisius destacaven el nombre de banderes blaves que havia aconseguit el seu litoral. Obviaven, això per descomptat, que ADEAC (Associació d'Educació Ambiental de Consumidor) és una entitat privada amb seu a Madrid. Les banderes blaves, per tant, no les atorga cap organisme públic europeu, com molta gent erròniament creu. Diari de Girona ja destapava fa pocs dies en un article algunes curiositats dels criteris exigits per aconseguir la preuada bandera blava, com ara que és suficient una anàlisi de les aigües al mes (i des d'un sol punt), més una ullada a la sorra per comprovar que està "neta" (sic), per certificar la qualitat de tots dos elements.

Coincidint amb l'adjudicació de les banderes corresponents a aquest any, alguns ajuntaments i inclús una comunitat autònoma han començat a aixecar la veu contra ADEAC. I si resulta que tot ha sigut des de l'inici una gran enganyifa que anava tirant endavant que tothom l'acceptava precisament perquè tothom l'acceptava? I si resulta que en realitat l'emperador va despullat?

A les comarques de Girona (30 banderes aquest any), l'Escala i Roses van renunciar fa anys al distintiu, i per raons similars: no creien que la bandera blava signifiqués res, degut als seus laxos i abstractes cri?teris, i consideraven que es tractava d'una política d'aparador. Van optar per altres qualificacions d'àmbit europeu, molt més estrictes però, això sí, molt menys "famoses". Estanis Puig, que era l'alcalde de l'Escala: "Se li ha donat tanta fama que sembla que si no tens bandera blava no has fet bé les coses i, de fet, vam rebre algunes crítiques quan hi vam renunciar". "La realitat és que no és res més que aparador i, com que tots els ajuntaments hi són, sembla que també hi has de ser", afegeix. Ja fa anys que les platges de l'Escala ostenten els certificats europeus de qualitat EMAS i ISO 1400 i no la bandera blava.

Carles Pàramo era alcalde de Roses, a l'altre costat de la badia, quan aquesta població va renunciar a la bandera blava. Pàramo explica que la van abandonar "perquè no és seriós que t'atorguin una bandera per quatre o cinc inspeccions que van fer un any abans". "Vam creure que el que importa no és que et donin un diploma, sinó que realment les platges i les aigües tinguin qualitat". Pàramo insisteix en el fet que "no és seriós que en època de les noves tecnologies, quan tothom fa fotos i penja vídeos a la xarxa, atorguin una bandera perquè un dia va passar algú a mirar com estava la platja". Totes les platges de Roses tenen també els certificats europeus de qualitat EMAS i ISO 1400 en lloc de la bandera blava.

Pàramo i Puig coincideixen també en recordar que a ADEAC es van prendre malament la renúncia, i els van pressionar, advertint reiteradament dels perjudicis que suposa no tenir bandera blava.

Sense sortir de la badia de Roses, Sant Pere Pescador s'ha sumat aquest any a la renúncia. L'alcalde, Agustí Badosa, assegura que de moment ha sigut com experiència, però no descarta continuar sense bandera blava en anys vinents. En el seu cas, els motius són que, pel tipus de platja que té la població, es fa difícil complir molts dels requisits. Sant Pere Pescador té platges quasi verges, i això la bandera blava no ho permet: han de tenir tot tipus de serveis, passeres, etc.

La revolta creix
La taca d'oli comença a expandir-se, i aquesta mateixa setmana hi ha hagut reaccions contra les banderes blaves a ben diversos llocs. Per exemple a Galícia, on l'alcalde de Rianxo ha declarat, després de renunciar al distintiu, que "les nostres platges tenen els mateixos serveis que si tinguessin banderes blaves, però no sota la tirania de l'entitat que les concedeix".

La polèmica també ha saltat al País Basc, on les úniques platges amb bandera blava aquest any han sigut les de Getxo... que van ser les pitjors valorades pels usuaris, cosa que ha provocat queixes i no poques sospites sobre els criteris que s'utilitzen. Moviments ecologistes se sumen a la protesta i afirmen sense embuts que aquestes banderes "tenen més a veure amb el format urbanístic i de serveis que amb la qualitat ambiental, sense que aquesta estigui en absolut assegurada".

Però l'escàndol més important ha sorgit a les Balears, el govern de les quals acusa directament ADEAC d'haver-los tret banderes blaves perquè no han pagat les quotes corresponents a l'any passat. L'escàndol hi és, perquè ADEAC sempre ha assegurat que les banderes blaves són gratuïtes, per més que alguns ajuntaments ho neguen. Quines quotes són aquestes? Segons reconeix la pròpia ADEAC, les corresponents "a les inspeccions" de les platges, que en el cas de Balears suposarien uns 21.000 euros (més IVA). Vagin sumant el que recapta ADEAC només per aquest concepte a tot l'Estat espanyol.

Diari de Girona es va posar en contacte amb ADEAC i els seus representants van reiterar que les banderes blaves són gratuïtes, si bé no van esmentar que no ho són les inspeccions obligatòries. Unes inspeccions, que, segons van reconèixer, no inclouen prendre mostres de les aigües. Això ho han de fer les mateixes comunitats autònomes, i amb un cop al mes és suficient. Criteris laxos, sense dubte, per certificar la qualitat d'una platja.

Però no acaba aquí la cosa. La web d'ADEAC indica que el jurat per a la concessió de banderes el formen (sense especificar noms) ONGs, diverses administracions públiques de la zona i universitats. Però ahir van reconèixer a Diari de Girona que la UdG no hi participa, i que el jurat el formen (també sense especificar qui ni en quin nombre) "el Ministeri de Sanitat, Igualtat i Consum, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Marí i Rural (Direcció General de la Sostenibilitat de la Costa i el Mar) i representants de quasi totes (sic) les Comunitats Autònomes litorals".

En definitiva i a mode de resum: que les banderes blaves no les concedeix cap organisme públic europeu sinó una entitat privada amb seu a Madrid; que n'hi ha prou amb revisar les aigües una vegada al mes i això corre a càrrec de les mateixes comunitats autònomes (que difícilment tiraran pedres contra el seu teulat declarant que l'aigua està bruta, excepte que sigui un cas flagrant i inocultable); que les universitats no hi pinten res malgrat el que diu la web; que el jurat el formen les administracions públiques més interessades a tenir com més banderes millor; i que encara que les banderes s'atorguin gratuïtament -i alguns ajuntaments asseguren que no és així-, no són de franc les inspeccions que realitza ADEAC. Comptant que l'estat espanyol tindrà aquest any 686 banderes blaves, no és molt aventurat pensar que darrere d'aquestes s'hi amaga un bon negoci. Realment, l'emperador sembla estar amb les vergonyes a l'aire.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema