Rull admet que Territori té assignatures pendents a Girona però que falten diners

El conseller marca com a prioritaris el desdoblament de la N-II, el corredor mediterrani i el baixador del TAV a l'aeroport

12.05.2016 | 09:12
Rull admet que Territori té assignatures pendents a Girona però que falten diners
Rull admet que Territori té assignatures pendents a Girona però que falten diners

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va aprofitar ahir la seva conferència del Tribuna de Girona per posar sobre la taula algunes de les assignatures pendents en infraestructures que hi ha a les comarques gironines. Rull va admetre «dèficits» en carreteres, xarxes de transport i gestió a la província, si bé va assenyalar que la major part d'aquestes persisteixen perquè les arques de la Generalitat estan buides i per la manca d'inversió per part de l'Estat espanyol.

El titular de Territori va justificar que, per falta de diners, no ha pogut tirar endavant projectes que depenen íntegrament del seu departament. Com per exemple, el de millorar el transport públic per carretera entre l'interior i la Costa Brava, una xarxa que va reconèixer que «no és l'adequada per una àrea que arriba als 100.000 habitants».

En aquest sentit el conseller va anunciar que la intenció de la Generalitat és «establir trams de carrils segregats per guanyar en velocitat comercial i temps de trajecte» i teixir una xarxa de transport públic d'altes prestacions, fent una referència implícita a les tres línies de bus exprés que Territori ha projectat aquest any a les comarques gironines. Sempre que hi hagi diners.

També va marcar a la casella de «pendent» la construcció del baixador del TAV a l'aeroport de Girona, una infraestructura que va considerar «estratègica» i «imprescindible» per aturar la sagnia de vols que està patint la base aèria de la província. O el desdoblament de la N-II, una obra de la qual va dir que li feia «vergonya» d'estar-ne parlant perquè ja fa anys que hauria d'haver estat enllestida. Segons Rull, «és inaudit» que la N-II sigui l'única autovia de l'Estat que no està íntegrament desdoblada, i això malgrat el volum de trànsit que suporta.

En la mateixa línia es va queixar pel corredor mediterrani, una altra infraestructura que Territori considera «prioritària» però que, segons el seu conseller, està embarrancada per culpa d'un Estat «que cada any diu que l'acabarà, però que l'únic que fa és un tram de 40 quilòmetres i amb ample de via ibèric, no europeu (que és el que permet enllaçar amb el continent)».

El conseller va enumerar altres projectes encara per culminar a la demarcació: la nova C-32, resoldre el coll d'ampolla de les carreteres d'Olot, impulsar l'àrea logística del Far-Vilamalla, donar «contingut» a l'Eix Transversal (amb menció inclosa a la «carretera de la Vergonya» després que el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, li refresqués la memòria), o la millora de la xarxa de trens de Rodalies a la demarcació.

Ja en el col·loqui posterior amb el públic, el conseller va resumir en una frase per què aquests projectes van tan lents o ni tan sols han començat: «El nivell d'escanyament (de la Generalitat) és molt alt». Tan alt, va explicar, que una rotonda que va costar 1,1 milions d'euros a Sant Celoni es considera una «gran inversió. És lamentable». Més enllà de la llista de greuges en infraestructures, Rull va tornar de nou a Girona per donar un toc d'alerta davant el que ell considera una clixé que algunes forces externes (principalment l'Estat espanyol) volen imposar als catalans i que es pot resumir en una frase que els gironins coneixem molt bé: «Catalunya rai».

Superar el «Catalunya rai»
Adaptant un dels lemes clàssics d'aquestes terres, Rull va avisar que aquest «rai» (en el sentit de justificar que no es facin més inversions ni polítiques estratègiques perquè el país ja tira per si sol) és el que, segons Rull, Catalunya ha de superar si es vol convertir en un model de progrés. El conseller va recordar que actualment Catalunya té el potencial per fer aquest salt qualitatiu, però no els instruments per portar-lo a terme.

«Per poder fer aquest salt necessitem recursos, capacitat de decisió i infraestructures», va assenyalar. O sigui, «decidir democràticament el nostre futur i poder viure del nostre propi esforç», tal com recorda que va explicar a representants polítics de Baviera.

En aquesta línia, va carregar durament contra l'Estat per deixadesa de funcions amb Catalunya i per entestar-se a aplicar el model centralista.
«La meva convicció independentista es va enfortir quan vaig entrar a la conselleria de Territori», va admetre abans de proposar la seva solució per liquidar l'etiqueta de «rai». «Fem la feina ràpid. Catalunya necessita un Estat independent», va sentenciar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema