La teoria del sis graus de separació considera que una persona pot estar connectada a qualsevol altra persona del planeta que desitgi a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris. El problema és saber amb exactitud qui són aquests cinc intermediaris però si un està en un partit com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) això és senzill. I si no, que li ho preguntin a l'expresident del Consell Comarcal de la Selva i exalcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria -en llibertat sota fiança de 18.000 euros-, que apareix en els dos sumaris de corrupció més rellevants de la província -cas Manga i cas Clotilde- fent exactament això: buscar els cinc coneguts necessaris per aconseguir ser Director General de l'Agència Catalana de Residus. No hi va ser a temps. El Servei de Vigilància Duanera el va detenir el 14 de febrer de 2013 per suborn, tràfic d'influències, violació de secrets, prevaricació, frau i exempcions, malversació i falsedat documental.

Potser alló de la "Casa Gran del catalanisme" tenia més a veure amb la teoria dels sis graus que no amb construccions ideològiques perqué, en definitiva, si un no ocupa càrrecs de responsabilitat tampoc pot "buscar-li un lloc a un noi d'aquests [JNC], que se li poden donar 1.000 euros i que treballi per la causa", en termes de l'actual president de la Diputació de Girona, Pere Vila, quan ajudava Fauria a obtenir el càrrec -vegin conversa superior.

Perqué Vila i Fauria van parlar el 2 de gener de 2013 sobre el futur càrrec del polític detingut -conversa inclosa al sumari del cas Manga. Vila li va traslladar a l'alcalde de Sant Hilari l'estat en què es trobava el seu possible nomenament com a Director General de l'Agència Catalana de Residus després d'haver-ne parlat amb l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila i, aprofitant l'avinentesa, ja li demanava també un favor per col·locar gent. Les cases grans tenen molt personal.

Però les coses no anaven massa bé, doncs el 21 de gener de 2013 Vila torna a parlar amb Fauria i li diu que es vagi oblidant de la direcció general de residus perqué com a molt només podrà ser nomenat director de l'Àrea de Transport Metropolità de Girona, càrrec que no és del gust del president del Consell Comarcal de la Selva perqué "allà no podré col·locar a ningú ni influir en res, a Residus sí. A Residus em dius: Robert necessito un cop de mà per aquí o per allà".

Fauria notava que se li escapava el càrrec. Tenia el suport de Santi Vila, de Pere Vila, d'Oriol Pujol i de Felip Puig però li faltava el cinquè intermediari -Rull no apostava per ell. Així que va decidir tirar d'agenda i el 22 de gener de 2013 va trucar al regidor d'Urbanisme de Lloret, Josep Valls (CDC) -condemnat al cas Clotilde- per demanar-li que contactés amb l'empresari Gustavo Buesa, president de GBI Serveis, per tal que fes sonar el seu nom en l'entorn polític que coneixia bé. Valls va comprometre's a trucar a Buesa per dir-li que "ell [Robert Fauria] té possibilitats de ser-ho [director general de residus] i des de la comarca també interessa estar ben representats allà i ja m'entendrà perfectament".

Al final no va poder ser nomenat ni una cosa ni l'altra perqué la policia duanera el va detenir per la seva implicació en el cas Manga -va pagar 18.000 euros de fiança per quedar en llibertat. I així com ell es va quedar sense res, Pere Vila va aconseguir la presidència de la Diputació de Girona i Santi Vila, seguir com a Conseller -a Cultura- malgrat Rull volia que ho deixés, cosa que li suposava quedar-se sense feina, com apuntava Pere Vila en la segona conversa mantinguda amb Fauria. La intenció del partit era que Santi Vila plegués i deixés entrar el ripollenc Xavi Cima -ara fora del partit i casat amb la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas (C's).