"La insensatesa política espanyola té un límit i veurem la formació d'un govern"

Entrevista a Jordi Xuclà, Diputat de Convergència al Congrés per Girona

22.08.2016 | 06:42
"La insensatesa política espanyola té un límit i veurem la formació d'un govern"

Després que s'hagi anunciat que a finals d'aquest mes Rajoy se sotmetrà a una sessió d'investidura, el diputat gironí analitza la situació política a l'Estat i el fet que CDC s'hagi quedat sense grup propi. També valora el tret de sortida del Partit Demòcrata i la qüestió de confiança al president de la Generalitat

Ja sap què farà aquest any el dia de Nadal?
El 25 de desembre estic convençut que faré el dinar de Nadal, que amb la família sempre fem a Olot. Si, a més a més, el calendari electoral ens portés a la increïble situació d'unes terceres eleccions, he de dir que des de la Segona Guerra Mundial en cap país europeu s'han produït tres eleccions consecutives per la falta de formació d'un govern. Per tant, confio que la insensatesa de la política espanyola té un límit i que veurem la formació d'un govern.

Preveu que la investidura de Mariano Rajoy de finals d'aquest mes d'agost prosperi?
Crec francament que aquesta primera investidura del 30 i el 31 d'agost, amb la segona votació el 2 de setembre, serà fallida. Els partits polítics espanyols tindran molt presents les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre. I després, al mes d'octubre, amb el compte enrere ja ha engegat i sabent que l'últim dia és el 30 d'octubre, veurem si hi ha les opcions de formar govern. Part de la governabilitat de la política espanyola dependrà de dos factors: dels resultats de les eleccions basques en les quals el PNB acabi tenint, de lluny o de prop, algun tipus d'acord parlamentari amb el PP, i de l'evolució de la vida interna del PSOE. Molts dirigents socialistes diuen en veu baixa que Pedro Sánchez està treballant més per la seva agenda personal per al proper congrés del PSOE que no pas en fer una legislatura viable.

PNB i PSOE són les úniques opcions que poden permetre que Rajoy torni a ser president?
Alguns partits polítics han autolimitat l'opció d'altres combinacions. Vull recordar que, a Bèlgica, els sobiranistes flamencs formen part del govern belga amb els ministeris més importants. Però la política espanyola, que encara és molt immadura en la integració de la diversitat, ha posat un cordó sanitari a alguns partits. Hi hauria una altra solució, que a títol personal vaig plantejar el desembre, que s'ha practicat diverses vegades al govern italià: un govern tècnic o d'acord entre els partits, amb un primer ministre que no ha de ser necessàriament un diputat.

Seria més fàcil la investidura de Rajoy si el vot fos secret?
Més que el vot secret, si el sistema electoral fos diferent. A Anglaterra, cada diputat és elegit per una circumscripció del voltant de 80.000 electors. I aquest diputat es deu molt principalment als seus electors i també té una afiliació amb un partit polític. Crec que un parlamentari té l'obligació de donar compte del seu vot i que ens convindria un sistema electoral diferent, que permetés que les decisions dels electes tinguessin un pes en el partit però un pes encara més gran davant els seus electors.

El vot secret va generar un dubte aquest juliol, en la constitució de la mesa del Congrés, sobre quins diputats hi havien donat suport. Però, al final, el resultat és que Convergència s'ha quedat sense grup propi al Congrés. Algú ha clavat una punyalada a l'esquena?
Es va crear una gran muntanya d'especulació sobre un tema secundari perquè la nostra política comunicativa va ser errònia. Jo puc dir que vaig votar a la presidència en primera volta Francesc Homs i en segona volta abstenció, igual que a les vicepresidències i a les secretaries. El proper cop faré una foto perquè es pugui demostrar. Aquest és un tema i un altre, que és el central, és la decisió de quatre partits polítics -PP, C's, PSOE i Podem- que va perpetrar el vell art de l'assassinat polític en formes diferents, perquè se'ns privés de tenir grup.

Quin element en la negociació va provocar que no fos possible el grup propi?
Les normes s'han d'aplicar i, d'acord amb el reglament, nosaltres teníem grup parlamentari propi. És la condició de C's de començar a negociar que fa que alguns partits variïn. Hi ha una conveniència clara de PP, PSOE i Podem cap a C's a l'hora de frenar una cosa que en democràcia és bàsica. En un ajuntament, uns guanyen i els altres queden a l'oposició, però tots tenen igualtat d'armes per poder defensar els seus punts de vista. Nosaltres teníem, amb vuit diputats i un 17,4% dels vots, dret al grup parlamentari. Potser això és un gran estímul perquè de cara al futur els catalans dipositin la confiança en el Partit Demòcrata. Un partit nou que ocupa l'interès d'algunes forces polítiques espanyoles, que volen ofegar-nos i tapar-nos la veu.

És un mal començament per al Partit Demòcrata haver perdut el grup propi al Congrés?
Un partit de base catalana ha d'estar molt interessat a tenir una bona representació en el futur al Parlament de Catalunya i una força municipal important a les eleccions del maig del 2019. Aquest és un partit que, sense presses, s'ha de plantejar molt seriosament la batalla electoral de l'alcaldia de Barcelona. I, evidentment, també hem de tenir veu a la política espanyola i la tindrem. Per tant, cordialment, discrepo que hàgim començat amb mal peu. Hem començat molt bé i estem carregats de feina.

Què li sembla que un figuerenc com Santi Vila pugui ser el candidat del Partit Demòcrata a l'alcaldia de Barcelona?
Em sembla que Santi Vila reuneix una gran quantitat de qualitats que el farien un molt bon candidat a l'alcaldia de Barcelona per confrontar-se en el camp de les idees amb Ada Colau. Però els partits, en aquesta nova manera de fer política, ens equivocaríem si actuéssim de la manera clàssica de fer una assemblea dels militants de Barcelona i entre nosaltres mateixos elegíssim un candidat. Les coses s'han de fer d'una manera diferent: s'han de fer aliances amb col·lectius, parar l'orella i escoltar els barris. A Barcelona ja es veu clar que hi ha elements per agrupar una alternativa.

Després dels canvis a l'alcaldia de Girona, amb quina idea es treballa per escollir la persona que liderarà la candidatura del Partit Demòcrata a la ciutat?
Jo sóc militant de l'agrupació comarcal de la Garrotxa i no puc entrar en detall a dir el que no em pertoca. Però com a militant puc dir que Marta Madrenas reuneix unes qualitats, que està exercint molt bé l'alcaldia i que s'està consolidant. Té una característica, que aprecio molt de les persones, que és que sap administrar bé els temps, aconseguir els objectius i endreçar la ciutat. Crec que Madrenas és una persona cridada a tenir un protagonisme creixent a la política municipal de Girona i segurament algun dia també li haurem de demanar que lideri una dimensió del partit més enllà de l'àmbit municipal.

Pel que fa a la situació política de Catalunya, si la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) permet que el president de la Generalitat superi la qüestió de confiança, el Partit Demòcrata s'hi oposarà?
Aquí només hi ha una realitat factual, que és que hi havia un projecte de pressupost elaborat per la vicepresidència Econòmica liderada per Oriol Junqueras. ERC portava el pes de la negociació del pressupost, que va ser tombat. Quan un govern, en cultura democràtica, no té la majoria per tirar endavant un pressupost, o convoca noves eleccions o se sotmet a una qüestió de confiança. I ara s'iniciarà, el proper mes, un període de diàleg sobre com reprendre i donar continuïtat a la legislatura. Si aquesta qüestió s'ha hagut de plantejar per la caiguda del pressupost, és evident que la vicepresidència en mans d'ERC ha de fer mans i mànigues perquè es tiri endavant el pressupost. Tot plegat per culminar un full de ruta que és clar que ha d'acabar amb què, a la meitat de l'any vinent, els catalans tornin a expressar a les urnes quin volen que sigui el seu futur.

Unes urnes per a un referèndum o per a unes eleccions?
Jo només sóc un diputat a Madrid i no estic a la Generalitat. És un procés que s'ha de portar amb prudència i no vull especular. Ens vam comprometre des del primer dia que aquest procés acabaria amb unes urnes. Com a demòcrata m'agradaria la via escocesa, però és impossible. Per tant, hem de fer una via estrictament catalana, que creï consensos. Crec que això s'està fent, però no em correspon a mi explicar-ho. Això s'ha d'explicar a partir de l'èxit de la qüestió de confiança, perquè espero que la CUP estigui a l'altura per la qüestió i pel pressupost, i ja parlarem de com culminem la legislatura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema