He seguit la polseguera aixecada amb motiu de la construcció d'un xalet de grans dimensions - o així ens apareix- al cim d'un penya-segat de la cala del Golfet, municipi de Palafrugell. Ho he fet principalment a través d'aquest diari, però també ho he vist en algun informatiu televisiu. Per a l'associació Salvem el Golfet s'hi donen "clares infraccions urbanístiques" en l'atorgament de la preceptiva llicència d'obres; per Urbanisme del govern de la Generalitat s'observen dubtes sobre la legalitat de la construcció fins a qualificar aquella llicència d'obres de "nul·la i irregular"; i per l'Ajuntament de Palafrugell, ben al contrari dels suara esmentats, tot és conforme al Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona i, per tant, la llicència concedida és legal per ajustar-se a les disposicions urbanístiques municipals.
Desconeixent els fets i la seva concatenació, no puc pronunciar-me sobre la legalitat o no de l'autorització constructiva donada per l'Ajuntament de Palafrugell, com tampoc res no puc dir sobre si allò construït s'adequa a la llicència.
Si ho fes, la meva opinió es trobaria mancada del rigor sota el qual ha d'analitzar i pronunciar-se tot jurista. Tanmateix, sí que puc dir que la visió aèria del xalet i la seva ubicació em porten als pitjors anys del desenvolupament urbanístic de la Costa Brava. És una opinió emesa al marge de la legalitat i en el sempre subjectiu camp de l'estètica.
Dit això, em sorprèn (o no) que els serveis d'urbanisme del govern de Catalunya es moguin entre "anomalies", "irregularitats" i llicència "nul·la i irregular". Em sorprèn (o no) perquè tot em diu que la picabaralla amb l'Ajuntament de Palafrugell se centra en una qüestió de cotes; és a dir, quina és la "cota zero" a partir de la qual sorgeix el paràmetre d'edificabilitat i, en conseqüència, es pot parlar de llicència ben donada o de llicència nul·la de ple dret (no "irregular" i no "anòmala", i a veure si els d'Urbanisme aprenen d'una vegada el llenguatge juridicoadministratiu, que bona falta els fa, i parlen amb precisió).
Si com sembla el nucli de la discrepància entre l'Ajuntament i la Direcció General d'Urbanisme és essencialment aquest, saber quina és la veritable cota zero, aleshores s'ha de recordar a qui va aprovar definitivament el POUM, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, que la responsabilitat primera i última recau en aquesta per no haver observat el principi constitucional de la "seguretat jurídica".
La indeterminació de dita cota (i més quan es tracta d'un penya-segat) dóna joc a interpretacions distintes i fins i tot oposades. Per tant, per a l'Ajuntament pot ser una, per a Urbanisme una segona i per a Salvem el Golfet, una tercera. I probablement sigui per això, que l'advocat Eduard de Ribot, de provada solvència professional en matèria d'urbanisme, parli que s'ha construït el triple del permès i endemés que l'alçada excedeix en 1,5 metres.
Tot sembla dir que seran els tribunals de justícia els que diran la darrera de les paraules en un plet farcit d'informes tècnics i de durada molt més que indeterminada. Tanmateix, el que jo no arribo a entendre és com l'actual POUM, aprovat en data força recent i després de la nul·litat recaiguda en el seu precedent, permet l'edificació d'un xalet -qualsevol, i encara menys de les dimensions d'aquest- damunt d'un penya-segat d'una cala com la del Golfet.
Ho dic perquè aquí ningú no discuteix que el sòl és edificable, sinó què s'hi ha construït. En un indret com aquest, avui el sòl hauria d'estar classificat com a no urbanitzable i a més altament protegit. És que no han après res, senyores i senyors membres de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona?
