Els hotelers catalans asseguren que un 19% dels turistes que passen les seves vacances a Catalunya ho fan en establiments sense llicència. El president de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), Joan Molas, no es creu que 3,6 milions de turistes vagin a cases de familiars i amics, com diu la Generalitat.

Molas (que va fer aquestes declaracions en el marc de les jornades Tendències del turisme de vacances organitzades per la Fundació Jordi Comas) està convençut que aquests visitants van a «allotjaments il·legals», gestionats per plataformes que no paguen els mateixos impostos que els hotels i apartaments legals. Segons Molas, aquestes plataformes els fan competència deslleial i no generen llocs de treball.

La Generalitat va contestar que no està d'acord amb Molas i assegura que actualment hi ha unes 300.000 places de pisos turístics que s'han regularitzat gràcies a «un procés d'aflorament» d'aquests habitatges. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va explicar que el govern està «compromès» amb el sector.

La revolució que estan encapçalant les plataformes digitals que ofereixen serveis turístics com Uber o Airbnb estan sacsejant el món turístic, i Girona no és una excepció. Els representants del sector a la demarcació reconeixen que la irrupció i la força d'aquestes companyies d'internet obliguen el turisme «clàssic» a fer canvis adaptatius si vol sobreviure. Això sí, per fer-ho consideren que hi ha d'haver les mateixes regles del joc per a tothom. O sigui: adaptar-se, sí, però amb igualtat de condicions.

Aquesta va ser una de les principals conclusions de les jornades Tendències del turisme de vacances organitzades per la Fundació Jordi Comas Matamala i celebrades al CaixaForum de Girona.

El catedràtic d'Economia de la UAB i patró de la Fundació, Joan Cals, va explicar que aquestes «empreses-plataforma» basades en les noves tecnologies de la informació han aconseguit influir en l'oferta fins el punt de canviar-la completament.

«El que va començar com a veritables experiències d'economia col·laborativa s'han acabat convertint en grans empreses de negoci a base d'eliminar intermediaris». Precisament, Cals va concedir a aquestes plataformes el crèdit d'haver-se apropiat d'un «nom guanyador» com és el d'«economia col·laborativa», i va apuntar també que fins ara el turisme convencional (o clàssic) «no ha sabut donar resposta a aquestes plataformes».

En aquest sentit, el catedràtic va assenyalar la necessitat del turisme d'adaptar-se «a la força d'aquesta marca d'economia col·laborativa» i a donar «una resposta argumentada» a aquesta oferta.

Cals va indicar que el turisme clàssic hauria de reivindicar la igualtat de condicions amb aquestes empreses i fer que allò que no ofereixen les plataformes jugui al seu favor, com per exemple la garantia d'un turisme deslocalitzat i que pot evitar la massificació.

Però com s'ha d'adaptar a aquest nou model de futur el turisme clàssic? Les respostes sorgides durant les jornades van ser variades. Primer, fer un ús més selectiu i eficient de la informació de la clientela potencial. Això implica sí o sí una millor gestió del «big data» (l'emmagatzematge massiu i digital de dades) i de l'ús de noves tecnologies.

Asiàtics i «millennials»

Segon, escoltar i fer cas de les tendències «fortes i potents» que truquen a la porta. A Girona, el sector mira cap a un turisme nou que ve dels països emergents principalment els asiàtics. Però també cal estar pendent del que surt de casa nostra. I aquí, remarca Cals, s'ha d'estar molt a l'aguait de les «preferències turístiques dels millennials» (o sigui la generació que va néixer a partir dels vuitanta i fins al tombant de segle). «Tenen inquietuds diferents i poders adquisitius diferents i s'han de tenir en compte». Les jornades van comptar amb la participació de diferents ponents de l'àmbit acadèmic i empresarial, i també de consellers de la Generalitat com el d'Empresa Joan Baiget, i del?Govern Balear com el de Turisme Biel Barceló, que van participar en una taula rodona moderada per l'exconseller i exalcalde de Girona Joaquim Nadal.