Les ciutats del TAV clamen a Espanya i França per la interconnexió ferroviària

Els municipis catalans i francesos -entre ells Girona i Figueres- dubten de la promesa de l'Estat de desencallar el tercer rail en breu

14.01.2017 | 07:26
Foto de família dels alcaldes participants a la cimera, amb Madrenas i Felip a primera fila.

Les principals ciutats catalanes i del sud de França fan un clam comú per reivindicar la millora de la interconnexió ferroviària. Defensen especialment que el Corredor Mediterrani agafi més forma, davant uns governs espanyol i francès que, en la seva opinió, no estan complint amb aquest eix vertebrador. És una de les principals demandes que recull el manifest signat en la cimera del Comitè de Ciutats i de les Aglomeracions per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani, celebrada aquest dijous a Tarragona, que es presenta com un «lobby» de pressió dels ajuntaments als respectius estats.

En aquesta novena trobada, el secretari general d'Infraestructures de l'Estat, Manuel Niño, va avançar que el tercer rail es licitarà en les properes setmanes, un anunci que el territori ha entomat amb cert recel, després de reiterats endarreriments.

«Ens ha dit que el tercer rail ja està en marxa, que s'han solucionat els problemes tècnics -que semblava que eren l'excusa-, però jo això ja ho sentit tres vegades, espero que aquesta sigui la definitiva», va declarar l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. «Per enèsima vegada ens ho voldrem creure, però sobretot ho volem veure», va retreure.

Desdoblament

La concreció del desdoblament del tram Tarragona-Vandellòs-Castelló és una altra de les infraestructures ferroviàries pendents que s'arrossega al territori i que es va recollir en la cimera d'aquest comitè integrat per una dotzena de ciutats, catalanes -Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Tarragona i ara s'hi ha afegit també Reus- i franceses -Besiers, Carcassona, Montpeller, Narbona, Nimes, Perpinyà i Tolosa. El ramal Montpeller-Perpinyà és un altre dels projectes prioritaris que es va posar sobre la taula.

Després d'una petita modificació sobre el text -l'alcalde de Montpeller va demanar que no es focalitzés tant la situació de Perpinyà a fi que la reivindicació general de les ciutats perdés força-, els representants locals de les 13 ciutats van signar el manifest conjunt en el qual se subratlla la urgència de la millora del servei ferroviari transfronterer. El text recorda que el Corredor Mediterrani és un eix prioritari i s'insta les institucions europees i els governs francès i espanyol en el compromís d'establir un calendari d'inversions que resolgui els dèficits d'infraestructures.

En aquest sentit, secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, va remarcar, durant la cimera, que els terminis s'han de complir de forma seriosa. «I que els calendaris no tinguin més excuses tècniques de mal pagador», va reiterar Ballesteros. «S'han de posar més combois, millorar traçats ferroviaris i situar els intercanviadors que toquin perquè el corredor tingui ramals per unir tots aquests punts», va afegir.

Les capil·laritats ferroviàries són la principal inquietud d'aquestes ciutats de Catalunya i sud de França, en relació amb el Corredor Mediterrani, un projecte ja engegat -i considerat prioritari per la Unió Europea. Així, es va posar de manifest que la no implicació dels governs encara és «més greu» en la regió francesa que a Catalunya, ja que no hi ha cap compromís en ferm en relació a les connexions en el conjunt de l'Occitània -com arribarà a Tolosa i Montpeller, o passarà per Carcassona.

Durant la cimera, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va constatar la importància que els consistoris catalans i francesos puguin posar en comú les pròpies experiències i defensar l'impuls del Corredor Mediterrani. «L'Estat espanyol i el francès no estan complint amb un eix vertebrador i vital, per la qual cosa és important exercir de 'lobby' davant dels estats perquè aquest corredor vital per a la nostra economia pugui veure la llum», va manifestar.

En l'àmbit local, Madrenas va recordar la «llarga llista de greuges» d'Adif i el Govern espanyol amb la ciutat de Girona. L'alcaldessa va lamentar que encara no hagin finalitzat les obres per «cicatritzar» la «gran ferida» que va suposar la construcció de l'estació del TAV al bell mig de la ciutat. Durant l'acte, Madrenas va deixar constància que, davant d'aquesta situació, «a Girona hem perdut la fe en el Govern espanyol» i va recordar que estan decidits a plantejar si és viable endegar un procés jurídic per reclamar compensacions «per tots els incompliments dels darrers vuit anys».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

La Costa Brava espera un increment del mercat britànic aquest 2017

La Costa Brava espera un increment del mercat britànic aquest 2017

Fitur ha servit als representants del Patronat de Turisme per detectar un creixement del turisme...

Els nous radars de tram gironins no tenen data d´inici

Els nous radars de tram gironins no tenen data d´inici

El Servei Català de Trànsit no té un calendari encara establert quan s'havia anunciat que...

Banyoles recull 48,3 tones de roba usada i recupera els nivells de 2010 i 2009

Banyoles recull 48,3 tones de roba usada i recupera els nivells de 2010 i 2009

La segona meitat de 2016 els contenidors de Roba Amiga van sumar 32 tones de peces

La Fiscalia qualifica l´apunyalament d´Olot de doble intent d´assassinat

La Fiscalia qualifica l´apunyalament d´Olot de doble intent d´assassinat

La víctima ha sortit del coma, però encara és poc conscient per declarar. El presumpte agressor...

El Trueta tanca la Marató de Sang 2.0 amb 531 donacions

El Trueta tanca la Marató de Sang 2.0 amb 531 donacions

El Banc de Sang de Girona supera les 400 bosses que s'havia marcat com a objectiu

Enllaços recomanats: Premis cinema