Les ciutats del TAV clamen a Espanya i França per la interconnexió ferroviària

Els municipis catalans i francesos -entre ells Girona i Figueres- dubten de la promesa de l'Estat de desencallar el tercer rail en breu

14.01.2017 | 07:26
Foto de família dels alcaldes participants a la cimera, amb Madrenas i Felip a primera fila.

Les principals ciutats catalanes i del sud de França fan un clam comú per reivindicar la millora de la interconnexió ferroviària. Defensen especialment que el Corredor Mediterrani agafi més forma, davant uns governs espanyol i francès que, en la seva opinió, no estan complint amb aquest eix vertebrador. És una de les principals demandes que recull el manifest signat en la cimera del Comitè de Ciutats i de les Aglomeracions per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani, celebrada aquest dijous a Tarragona, que es presenta com un «lobby» de pressió dels ajuntaments als respectius estats.

En aquesta novena trobada, el secretari general d'Infraestructures de l'Estat, Manuel Niño, va avançar que el tercer rail es licitarà en les properes setmanes, un anunci que el territori ha entomat amb cert recel, després de reiterats endarreriments.

«Ens ha dit que el tercer rail ja està en marxa, que s'han solucionat els problemes tècnics -que semblava que eren l'excusa-, però jo això ja ho sentit tres vegades, espero que aquesta sigui la definitiva», va declarar l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. «Per enèsima vegada ens ho voldrem creure, però sobretot ho volem veure», va retreure.

Desdoblament

La concreció del desdoblament del tram Tarragona-Vandellòs-Castelló és una altra de les infraestructures ferroviàries pendents que s'arrossega al territori i que es va recollir en la cimera d'aquest comitè integrat per una dotzena de ciutats, catalanes -Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Tarragona i ara s'hi ha afegit també Reus- i franceses -Besiers, Carcassona, Montpeller, Narbona, Nimes, Perpinyà i Tolosa. El ramal Montpeller-Perpinyà és un altre dels projectes prioritaris que es va posar sobre la taula.

Després d'una petita modificació sobre el text -l'alcalde de Montpeller va demanar que no es focalitzés tant la situació de Perpinyà a fi que la reivindicació general de les ciutats perdés força-, els representants locals de les 13 ciutats van signar el manifest conjunt en el qual se subratlla la urgència de la millora del servei ferroviari transfronterer. El text recorda que el Corredor Mediterrani és un eix prioritari i s'insta les institucions europees i els governs francès i espanyol en el compromís d'establir un calendari d'inversions que resolgui els dèficits d'infraestructures.

En aquest sentit, secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, va remarcar, durant la cimera, que els terminis s'han de complir de forma seriosa. «I que els calendaris no tinguin més excuses tècniques de mal pagador», va reiterar Ballesteros. «S'han de posar més combois, millorar traçats ferroviaris i situar els intercanviadors que toquin perquè el corredor tingui ramals per unir tots aquests punts», va afegir.

Les capil·laritats ferroviàries són la principal inquietud d'aquestes ciutats de Catalunya i sud de França, en relació amb el Corredor Mediterrani, un projecte ja engegat -i considerat prioritari per la Unió Europea. Així, es va posar de manifest que la no implicació dels governs encara és «més greu» en la regió francesa que a Catalunya, ja que no hi ha cap compromís en ferm en relació a les connexions en el conjunt de l'Occitània -com arribarà a Tolosa i Montpeller, o passarà per Carcassona.

Durant la cimera, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va constatar la importància que els consistoris catalans i francesos puguin posar en comú les pròpies experiències i defensar l'impuls del Corredor Mediterrani. «L'Estat espanyol i el francès no estan complint amb un eix vertebrador i vital, per la qual cosa és important exercir de 'lobby' davant dels estats perquè aquest corredor vital per a la nostra economia pugui veure la llum», va manifestar.

En l'àmbit local, Madrenas va recordar la «llarga llista de greuges» d'Adif i el Govern espanyol amb la ciutat de Girona. L'alcaldessa va lamentar que encara no hagin finalitzat les obres per «cicatritzar» la «gran ferida» que va suposar la construcció de l'estació del TAV al bell mig de la ciutat. Durant l'acte, Madrenas va deixar constància que, davant d'aquesta situació, «a Girona hem perdut la fe en el Govern espanyol» i va recordar que estan decidits a plantejar si és viable endegar un procés jurídic per reclamar compensacions «per tots els incompliments dels darrers vuit anys».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

El menjador de l´escola Vall del Terri canvia multinacional per empresa de proximitat

El menjador de l´escola Vall del Terri canvia multinacional per empresa de proximitat

Una assemblea extraordinària de l'associació de mares i pares d'alumnes vota el nou contracte ·...

El Col·legi d´Aparelladors debat aspectes jurídics amb magistrats de l´Audiència

El Col·legi d´Aparelladors debat aspectes jurídics amb magistrats de l´Audiència

L'activitat, que s'ha reprès aquest any, se centra en la llei d'arquitectura catalana, la...

Un jutge gironí, president del TSJ de la Rioja

Un jutge gironí, president del TSJ de la Rioja

Javier Marca ha estat magistrat de les seccions penals de l'Audiència de Girona des del 2002

Més del 45% dels beneficiaris dels economats socials són menors d´edat

Més del 45% dels beneficiaris dels economats socials són menors d´edat

El 70% de les persones que recorren als Centres de Distribució d'Aliments de les comarques de...

Enllaços recomanats: Premis cinema