Els principals embassaments dels sistemes fluvials de la demarcació de Girona actualment es troben en una situació estable, malgrat patir un constant descens des de la primavera a causa del clima àrid propi de l'època estiuenca i el consum destacat d'aigua. Els tres principals pantans de la província, Darnius Boadella, Sau i Susqueda, presenten unes reserves d'aigua lleugerament superiors a les de l'any passat però força per sota de les quantitats enregistrades al mateix període fa 10 i 5 anys.
A hores d'ara, la situació no és excel·lent però tampoc pèssima, ja que els especialistes no preveuen cap risc alarmant de poques reserves d'aigua com va passar a la tardor passada. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sosté que els volums actuals dels pantans de Catalunya poden garantir totes les demandes domèstiques i de reg per a la resta de l'any. El darrer informe de l'ACA, actualitzat per última vegada ahir, dimarts 15 d'agost, constata que els pantans gironins més importants estan bastant per sota de la seva capacitat màxima però positivament per sobre les reserves en hectòmetres cúbics d'ara farà un any.
Si ho consultem en detall, el pantà de Darnius Boadella actualment compta amb un total de 29,23 hectòmetres cúbics i el 2016 estava en aquests moments amb un 27,39, tenint una cabuda màxima de 61,10 hm3. Les reserves de fa deu i cinc anys, 30, 28 i 33,28 respectivament, són lleugerament superiors. Pel que fa al pantà de Sau, que territorialment pertany a Barcelona però s'inclou dins la conca del riu Ter, ara compta amb un emmagatzematge d'aigua de 106,06 hm3, l'any passat es trobava a més de deu punts per sota amb 92,92 hm3 i en fa cinc rondava els 112,56 hm3. Encara millors són les reserves de deu anys enrere al voltant dels 118,90 hm3. Aquestes xifres més antigues són les que més s'aproximen a la capacitat màxima de la presa, amb 165,26 hectòmetres cúbics totals.
Per últim, el pantà de Susqueda, ubicat a la regió d'Osor, compta amb una reserva de 154,49 hm3 i ara fa un any se situava amb una quantitat dèbilment per sota que rondava la xifra dels 153, tenint en compte els 233 hectòmetres cúbics d'espai disponible. L'estat actual radica aproximadament a uns trenta punts per sota de la mitjana d'hectòmetres cúbics anotats el 2007 i el 2012, amb valors que en ambdós casos no es modifiquen gaire. En conclusió, si comparem les quantitats actuals respecte a les d'anys anteriors, els valors antics sobresurten amb certa envergadura. Tot i així, i independentment de la perspectiva que adoptem, els experts conclouen que les reserves actuals són força estables i no gaire preocupants.
Dades positives
Just en encetar el mes d'agost, l'Agència Catalana de l'Aigua va comunicar que els embassaments de les conques internes catalanes estaven al 71% (490 hm3) de la seva capacitat, a tres punts i 16 hm3 més que fa un any. El cim de les reserves d'enguany es troba a la primera quinzena de maig en què es van assolir els volums més elevats d'aigua als pantans de tot Catalunya al voltant del 87% i dels 606 hm3. Aquest esdeveniment es deu a dos factors: per una banda, a les pluges agraïdes de la primera fase de la primavera i, per altra banda, a l'aportació d'aigua de les muntanyes a causa del desgel propi de l'estació.
Malgrat el bon diagnòstic d'aquest agost, l'ACA també va fer palès que en els darrers trenta dies s'ha donat un descens lent i constant de les reserves d'aigua de les preses del país, xifrat amb una mitjana de 2,3 hm3 al dia. Les causes principals provenen de l'època estiuenca que arrossega amb si mateixa dos inconvenients. En primer lloc, l'estiu es caracteritza per ser una època de temperatures elevades i poques pluges, fet que comporta un estancament i, fins i tot, un descens del volum d'aigua quasi per defecte. A més a més, en relació amb el tema meteorològic, s'ha de tenir en ment que les altes temperatures evaporen part de la quantitat d'aigua superficial dels embassaments. En segon lloc, a causa del turisme i el clima, el període estival és el que comporta més consum d'aigua, tant pel que fa als usos urbans com a les necessitats de reg, tenint present que les campanyes se solen efectuar entre maig i setembre. És per aquest i altres motius com els minsos ruixats i el poc cabal dels rius que les reserves decreixen i no es recuperen fàcilment. Retrocedint una mica en el temps, hem de situar el puntal de la recuperació dels nivells de reserves dels embassaments catalans al mes de maig passat, després de la severa sequera de finals de 2016. La primavera va deixar anar pluges molt beneficioses de cara a sobreviure una temporada tan calorosa. Els episodis pluviomètrics es van concentrar durant els primers quinze dies del mes i, segons l'ACA, posteriorment els embassaments van registrar un cert equilibri donant pas a un progressiu descens arribats a l'estiu.
L'ACA constata que el 12 de maig va ser el dia en què es va anotar la màxima registrada aquest any a les preses del riu Ter amb 342 hm3 a Sau i a Susqueda, una xifra força alta en comparació als 260,55 hm3 del darrer recompte. L'embassament de Darnius Boadella va assolir el seu súmmum el dia 22 de maig en arribar als 50 hm3, molt a prop de la seva capacitat màxima i distant a les reserves d'avui que no arriben a fregar la xifra dels trenta. Pel que fa a les preses del riu Llobregat, el pic es va donar el dia 7 de maig amb més de 200 hm3 emmagatzemats. El sistema Siurana-Riudecanyes va arribar al seu apogeu una mica més tard, cap a mitjans mes de maig amb 8,8 hm3.
Previsions de pluja
Les reserves no estan en números vermells però l'ACA continua mantenint-se ferma recordant que hem de seguir essent conscients de no gastar aigua innecessàriament. Després de passar dues onades de calor en els darrers mesos i ser testimonis de pluges severes i puntuals a la cua dels episodis extrems, per ara no s'esperen grans precipitacions però tampoc una altra onada de calor imminent.
Segons l'anàlisi feta per Gerard Taulé, meteoròleg i col·laborador de Diari de Girona, «el dèficit de pluja que tenim aquest any, pluviomètric i hídric, es deu a una primavera seca», si la comparem amb d'altres anteriors que havien estat molt més humides. Taulé assegura que es preveuen pluges aquest divendres al nord del país, concentrades al Pirineu, al Ripollès, a la Cerdanya i a alguns punts de l'Alt Empordà i la Garrotxa. El dissabte també es pronostiquen precipitacions més generals però no gaire intenses amb un refrescament de tres graus. L'expert gironí explica que «com que les pluges seran al Pirineu, això pot ajudar al dèficit actual de capacitat dels pantans amb relació a la mitjana dels últims 10 i 5 anys».
