La preocupació derivada del dessagnament de passatgers produït des del 2011 [a l'aeroport de Girona-Costa Brava] va promoure una pluja d'idees per tal de reanimar la demanda [aquell any, amb el desembarcament de Ryanair a Barcelona-El Prat, Vilobí d'Onyar va perdre el 40% dels clients]. El 'que algú faci quelcom' ha estat el mantra tradicional en la política d'infraestructures a Espanya i ha estat el mantra que des del 2011 s'ha fet pas, també, en relació amb l'aeroport de Girona».

«La solució, promoguda per la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Girona, va ser posar serveis d'alta velocitat (TAV) a Girona perquè els turistes puguin arribar més ràpid a Barcelona», una proposta «molt ambiciosa», ja que «són molt pocs els aeroports europeus on s'ofereixen serveis de llançadora [Charles de Gaulle a París, Frankfurt Main a Alemanya i poc més]». Arribats a aquest punt, «i sobre la base d'un problema percebut causat per pànic i vertigen conjuntural, però irreal, va iniciar-se un dels processos més absurds de la planificació d'una infraestructura en el nostre país». Tot això ho afirmen els quatre autors de la ponència La millora institucional en el procés de selecció i avaluació dels projectes d'infraestructures, els acadèmics de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate, Germà Bel, Xavier Fageda i Albert Gragera, que la van defensar en el tercer Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya, organitzat pel Col·legi d'Economistes i celebrat dijous, 17 de maig, a Barcelona.

Estudi informatiu

La ponència recorda que fins ara el projecte del baixador del TAV només ha superat un tràmit, el de la licitació de l'estudi informatiu, adjudicat a la Unió Temporal d'Empreses Idom, Ingeniería y Sistemas & Tec-Cuatro SA per 93.864,07 euros més IVA (el pressupost inicial, segons consta en l'anunci oficial publicat el 20/10/2011, s'enfilava fins als 515.680 euros). Existeix un altre document «intern», recorden, que duu la rúbrica de la Generalitat i que s'adopta per «justificar el benefici del projecte»: Nova estació a l'aeroport de Girona (Departament de Territori i Sostenibilitat, 26/05/2014). Es tracta d'«un [arxiu] pdf de 30 pàgines» a mode d'estudi de demanda i d'ànalisi socioeconòmica més «un annex de 23 pàgines amb detalls sobre els costos de viatgers». Sotenen Albalate i els altres tres autors que els números «més rellevants» que mostra l'estudi elaborat pel Govern quan Santi Vila era el conseller de Territori són «que l'estació de l'alta velocitat captarà 726.060 usuaris de l'aeroport [l'any] i 954.549 afegint-ne d'altres». El document apunta també que els costos serien «baixos i la taxa de retorn socioeconòmica, prou bona: 11,8%».

Cinc combois diaris

En l'estudi del Govern, les comparatives entre els tres sistemes de transport se sustenten en què els trens d'alta velocitat triguen 38 minuts per anar de Girona a Barcelona; els cotxes, 60 minuts, i els autobusos, 75; en què el «temps d'accés» al ferrocarril és de 20 minuts; al cotxe, de 5, i, a l'autobús, de 20; i que el «temps d'espera» del tren equival a 25 minuts, el del cotxe a zero i el de l'autobús a 20 minuts altre cop. Al cap de l'any, segons l'informe governamental, el TAV reportaria un estalvi en temps de 2,5 milions d'euros, quantitat que «és clau per obtenir un benefici que supera els costos en 1,09 milions d'euros».

El tren triga més

Sempre segons els números de la Generalitat, 5 trens Avant (combois d'alta velocitat de Renfe que cobreixen trajectes curts) amb «capacitat aproximada de bus llançadora» per a uns 200 passatgers captarien, de mitjana, 2.000 usuaris diaris. De la teoria pura, els economistes de la UB baixen a la pràctica estimada i fan un càlcul propi («real») dels temps de trajecte fins a Barcelona, en tren i autobús, que haurien trigat els passatgers de quatre vols aterrats a Vilobí procedents de Pisa (infografia 1), Eindhoven, Bratislava i Rabat el 26 de febrer passat. Comparats amb els que planteja la Generalitat, els resultats obtinguts pels quatre acadèmics apunten que «el temps de viatge es ben bé sempre més gran en tren» i això «quan hi ha tren» (en el cas del vol procedent de Rabat, aterrat a les 22.30 hores, la connexió ferroviària seria inexistent). En aquest context, recorden que «qualsevol expert sap que amb temps igual [infografia 2] tot usuari que no tingui bus-fòbia l'agafarà, perquè es prefereix el temps en vehicle que els de connexió i d'espera». Aquests càlculs sustenten la tesi dels experts de la UB: que fer arribar el TAV a Vilobí és «absurd». Si no: «on són aquells 32 minuts d'avantatge del tren sobre l'autobús?», es pregunten.

Més car que l'autobús

Responen a continuació que «per a la gran majoria d'usuaris de l'aeroport de Girona -de fet, ben bé per a tots- agafar l'alta velocitat al baixador [que les últimes informacions que han transcendit situen a mig quilòmetre de la terminal] voldrà dir trigar més temps a arribar a Barcelona que amb l'autobús. I el preu del bitllet del tren, si no hi ha una forta subvenció pública, serà més alt que el de l'autobús».

I plantegen, a continuació, nous interrogants: «Per què hem de creure que agafaran el tren, llavors? Per què es computen estalvis de temps estratosfèrics [els 32 minuts] com a benefici del projecte?». Segons els economistes, «l'existència d'informes o avaluacions no garanteix fiabilitat tècnica [de l'estació], ja que poden tenir com a objectiu només la legitimació d'un projecte consolidat en l'imaginari dels que ja tenen un compromís apriorístic amb aquest».

La quarta pista: «un pretext»

La dura crítica d'aquests experts de la UB, però, no es queda aquí: «superar els impediments tècnics que afecten la retòrica de portar persones a Barcelona» va fer germinar, el 2017, una «nova idea» al si del Departament de Territori: «la de constituir Girona com a quarta pista de Barcelona. O com dirien els castellans: y dos huevos duros!». Albalate i els altres tres autors sostenen que «mentre [el gestor aeroportuari espanyol] Aena no faci una megaexpansió monumental de Girona (...) la retòrica [favorable al baixador del TAV] dels darrers mesos no té cap sentit operatiu»

I prossegueixen: «el Ministeri de Foment es troba molt còmode fugint dels problemes de congestió de pistes a Barcelona amb l'ocurrència de la quarta pista a Girona, subministrada pel Govern de la Generalitat», que obté el compromís del Govern espanyol d'«impulsar un projecte ferroviari» a la província, «finalment». El pronòstic que fan els autors de la ponència avança que «el projecte molt probablement no es farà, ja que suposaria llençar directament a l'aigüera 55 milions d'euros [l'import temptatiu que calcula Foment] més la desviació posterior [del pressupost]». Així mateix, «si no es fa, per un temps el Govern d'Espanya haurà evitat la pressió pel problema de les pistes de Barcelona i el Govern català podrà dir que no s'ha fet per culpa del Govern espanyol».

En les conclusions finals, els experts de la UB observen «amb preocupació» que «moltes de les pràctiques criticades al Govern central són reproduïdes per les administracions catalanes en matèria d'infraestructures i mobilitat». I veuen «alarmant» que sigui habitual que els mateixos promotors dels projectes siguin els encarregats d'avaluar-los.