Creixen un 56% les autolesions entre nens i joves gironins

Les autolesions entre nens i joves gironins han crescut un 56% en només quatre anys. En concret, en el període 2020-2023, el Departament de Salut va registrar una diferència interanual mitjana de +56% casos anualment. Segons dades de la conselleria, els serveis d’urgències dels hospitals de la Regió Sanitària de Girona van atendre durant l’any passat un total de 118 casos en pacients menors de 25 anys. El 66% dels casos van ser noies. «Ho fan gairebé per un efecte contagi, mogudes, sobretot, per continguts que veuen a través de les xarxes socials, especialment per TikTok», assenyala la psiquiatra especialitzada en psiquiatria de la infància i l’adolescència i cap clínic de la Unitat Infantojuvenil de l’Institut d’Assistència Sanitària de la Regió Sanitària de Girona, Sacra Mayoral. En aquest sentit, subratlla que les autolesions «responen a una manera d’expressar el seu malestar». La finalitat, assegura, «no és treure’s la vida», sinó ansiolítica: «Volen calmar l’angoixa que senten».

El verí de les xarxes socials

L’increment d’autolesions, alerta la psiquiatra, es deu a la poca tolerància a la frustració dels infants i joves, a més de la necessitat d’immediatesa, l’accés precoç a les xarxes socials, l’aïllament, la individualitat i la capacitat de poder compartir-ho tot i demanar consells a través de les xarxes socials «enlloc de consultar-ho a la família, que està a l’altre costat de la paret de l’habitació». 

Créixer sense límits

L’auge de les autolesions també està molt relacionat, subratlla Mayoral, amb l’actual model de criança, en el que «als pares els costa posar límits als seus fills i ho deleguen a un especialista, sigui psicòleg o nutricionista, perquè sigui ell qui els posi les pautes».  

La família, però, pot ser la gran aliada per revertir aquesta tendència a l’alça: «El suport familiar és el principal suport de protecció en les primeres etapes de l’adolescència, és molt important que els pares ofereixin acompanyament, perquè moltes vegades aquest patiment es pot treballar des de casa, ajudant-los a ser capaços d’afrontar el dia a dia», assenyala Mayoral.

Extraescolars i èxit escolar

La cap clínic de la Unitat Infantojuvenil de l’Institut d’Assistència Sanitària també apunta a la importància del suport social: «Els infants i joves han de poder tenir accés a activitats extraescolars, tant esportives, musicals com artístiques, tenir interessos i un bon rendiment escolar». Quan algun d’aquests factors no hi és, alerta Mayoral, «es pot desencadenar una situació de major vulnerabilitat»: «Si aquí s’hi afegeix el fracàs escolar, que és un dels pilars de la nostra societat, i els infants o joves tenen poc suport familiar, dificultats amb els límits o fins i tot consum de substàncies tòxiques, són molt més vulnerables a les temptatives autolítiques». El gruix de pacients atesos, en aquest cas, es concentra en joves d’entre 14 i 15 anys.

El paper de les escoles

El professorat dels centres educatius, confessa Mayoral, senten «impotència»: «Les escoles i els instituts tenen moltes possibilitats de poder reconduir aquestes situacions però encara hi ha un gran desconeixement per saber com afrontar-ho, els falta informació i eines per a saber-los acompanyar», subratlla.

De fet, molts casos tenen el seu origen a l’entorn de l’àmbit escolar: «Es poden autolesionar perquè han fet un examen i no els ha sortit com s’esperaven, perquè pateixen assetjament en silenci, perquè la seva millor amiga els ha deixat de parlar i els ha substituït per algú altre o, en el cas dels més petits, perquè un company de classe celebra la seva festa d’aniversari i no els ha convidat».

Subscriu-te per seguir llegint