L'actor i director francès Xavier Beauvois ha dut a la pantalla la història de set monjos cistercencs francesos que el 1996 van ser segrestats al seu monestir del Magrib, i posteriorment assassinats, en plena escalada bèl·lica entre l'exèrcit i els terroristes islàmics. Des hommes et des dieux reconstrueix els darrers mesos de vida d'aquella petita comunitat, mostrant-ne la integració amb la població musulmana, l'activitat quotidiana, el neguit per l'amenaça integrista i sobretot per les primeres execucions, la tensió amb les autoritats perquè els monjos rebutgen tant la protecció com la repatriació, les topades amb la gent armada que irromp en aquella casa de pau (siguin soldats, siguin terroristes).

Però sobretot, la pel·lícula segueix, de manera lineal i fins massa acadèmica, el camí espiritual que recorren aquests homes sacsejats pels dubtes i la por davant la mort segura que acaben assumint, per coherència amb la seva missió. En l'ovació que li ha dedicat la crítica, hi ha pesat el sacrifici i testimoni que documenta, tant com l'entesa entre cristians i musulmans que s'hi reivindica, amb el testimoni d'aquells màrtirs.

Amb més divisió d'opinions s'ha acollit Copie conforme, de l'iranià Abbas Kiarostami. Film d'una gran bellesa, ambientat a la Toscana i protagonitzat per Juliette Binoche i William Shimell, reflexiona sobre l'original i la còpia en l'art i la vida, sobre la veritat i la seva representació. L'argument, però, força les coses, perquè un assagista segueixi el joc lúdic de passar pel marit de la dona amb què s'està unes hores en un poblet toscà. Mal que es tracti d'una obra abstracta, l'artifici la llastra. I tanmateix ja se la veu al palmarès, oimés per la presència al jurat d'un reconegut admirador de Kiarostami com és Víctor Erice.